Drets
Deshumanitzar per odiar
He llegit que els drons són tan efectius matant persones perquè els fa anar la intel·ligència artificial. No solament es tracta que respongui amb precisió a les coordenades, també és perquè no es qüestionen ni les accions ni les conseqüències. Si la programen per acabar amb la vida d’innocents fent cua per aconseguir un crostó de pa, aquesta obeeix sense remordiments. No és el mateix apuntar a un objectiu i mirar-lo a la cara, humanitzar-lo i prémer un gallet, que asseure’t davant d’un ordinador i introduir dades perquè una màquina faci la feina bruta per tu. Tot i que el resultat sigui el mateix, la implicació personal i el sentiment de culpa són diferents. Tot és més fàcil si no veiem la víctima com a humà.
Una pastera s’acosta a la platja de Castell de Ferro, a Granada, i diversos migrants en desembarquen, després de dies de viatge. Els banyistes, en comptes de donar-los un glop d’aigua, comencen a perseguir-los i caçar-los. Unes imatges aclaparadores que recorden qualsevol videojoc. Si rebem constantment mantres que associen delinqüència i perill a una població determinada, si ens repeteixen que certes nacionalitats ens prenen la feina i tenen més drets que nosaltres, els acabem creient. Si l’objectiu era deshumanitzar, com a eina per odiar, ho aconsegueixen. La maldat cala més que la bondat.
Els col·lectius vulnerables són grans candidats a ser deshumanitzats. Algunes persones amb discapacitat intel·lectual no tenen habilitats comunicatives i no es queixen. D’altres tenen una necessitat de suport tan intensa que són incapaces de percebre una vulneració dels seus drets. Els qui aprofiten aquesta feblesa són uns malparits. Tant de bo sabéssim la solució a tants despropòsits. Mentre la busquem, sí que podem triar el nostre comportament davant seu. No tolerar les simplificacions del tots són per descriure certes ètnies o religions és un bon principi. Conèixer les històries i necessitats personals ajudarien a no permetre el patiment de tants. Com més generalització, més deshumanització, i la vida és per viure-la i per sentir-la.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
