Sobiranies: recuperar el valor de les paraules

Deia Abraham Lincoln en el marc de la construcció dels EUA que "tots ens declarem a favor de la llibertat, però quan s'utilitza la mateixa paraula no ens estem referint a la mateixa cosa". Una confusió de la qual no estem exempts tampoc nosaltres en els debats actuals al nostre país.

La reivindicació del reconeixement i construcció de la sobirania de Catalunya és compartida i majoritària en el marc de la societat catalana. No obstant aquest procés té una traducció institucional unívoca que serveix per segmentar i ordenar la possibilitat de construir unes majories polítiques i no d'altres. Les etiquetes polítiques juguen un paper clau en aquest sentit. Així veiem com un independentista d'esquerres, que voldria uns pressupostos verdaderament socials i un referèndum també sobre el TTIP (contra el qual va votar Convergència), es troba conformant una majoria política amb un independentista que ha practicat polítiques netament neoliberals i que, en paraules de la nova dirigent del PDECAT "creu en la seguretat com la primera de les llibertats". A l'altre costat, podem trobar com un federalista d'esquerres que defensa el reconeixement de la sobirania de Catalunya veu com un partit d'ideologia cada vegada més neoliberal, i també a favor del TTIP, com Ciutadans es declara també federalista, demanant, això sí, la limitació de competències de l'Estat autonòmic. Les etiquetes diuen el mateix, però la realitat parla de coses absolutament diferents.

DIVISIÓ CONTRA LA REALITAT

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Aquesta divisió política es construeix contra la realitat plural de la societat catalana que conforma una majoria pel canvi amb polítiques progressistes i al mateix temps també una possible nova majoria sobiranista, però permet conformar majories polítiques parlamentàries i governamentals. Majories que aproven mesures polítiques, com els pressupostos, que van en contra del que molts d'ells han defensat. La independència primer i després ja parlarem de tota la resta, que ara en el debat de pressupostos s'ha convertit en el referèndum primer i després ja vindrà tota la resta, actua així com un horitzó que promet en un futur sempre diferit el que no s'aplica en el present. És precisament per superar aquesta realitat que es construeix l'espai dels comuns en el camí de conformar un projecte que permeti guanyar un país i no només unes eleccions, que no esperi a decidir per construir, sinó que precisament construeixi per decidir, on quan utilitzem la mateixa paraula diguem les mateixes coses. Es tracta en definitiva de conformar un nou bloc històric del canvi que representi els treballadors i treballadores, els autònoms precaritzats, les dones i els joves, el petit i mitjà teixit productiu, per construir una alternativa de país, un nou horitzó de transformació.

Per això en la proposta i la realitat dels comuns se supera la falsa dicotomia entre sobiranistes que sota diferents etiquetes defensen els mateixos principis, que quan parlen de construcció de la sobirania de Catalunya parlen efectivament d'una sobirania plena, una sobirania que permeti construir un model econòmic, social i cultural al servei dels drets dels més i no al dels privilegis dels menys, una sobirania que sigui el punt de partida i d'arribada de les múltiples sobiranies que estan en joc. La voluntat de l'espai dels comuns en la seva construcció és superar aquesta divisió no només a partir de la proposta d'un referèndum efectiu, que té més possibilitats de realització precisament a partir d'un projecte amb capacitat de sumar majories plurals, sinó també a partir dels espais compartits més enllà de les etiquetes i recuperant el valor de les paraules. La construcció d'una república de totes les sobiranies, com a expressió institucional de la sobirania de Catalunya, articulada amb un estat plurinacional. Sabem com pocs de la força de les lluites compartides i els projectes compartits. Som més forts, i no més febles, quan els nostres germans i germanes són més forts. Som més lliures, i no més esclaus, quan els nostres germans i germanes ho són. Som més comuns com més fraterns som.