Torna Convergència (la de sempre)

Que no imperi el pànic. El procés ha sigut un miratge, els diputats de Junts pel Sí no han votat mai a favor de la desobediència i Convergència no ha subscrit mai que en 18 mesos hauria d'estar culminada la desconnexió. Esborrin de la memòria tots els articles que han llegit en què es deia el contrari i ni se'ls acudeixi consultar el diari de sessions del Parlament. Quan els vingui al cap la imatge d'Artur Mas al faristol del Parlament proclamant, fa una mica més d'una setmana, que els catalans hem d'escollir “entre la subordinació i la llibertat”, oblidin-la i quedin-se amb la del líder de CDC quan el 2010 va dir que no iniciaria un procés d'independència “dividint Catalunya en dues meitats”. A Convergència, per a uns ha sigut un somni, per a altres un malson i ara és una fugida cap a les eleccions del 20-D.

¿I què passa amb les negociacions amb la CUP? “Estan bloquejades però en cap cas trencades”, afirmen fonts al cas de les converses. Trencar-les significaria anar novament a unes eleccions, amb Convergència (¿I Mas?) encreuant els dits perquè ERC no arribi la primera i resant perquè Ciutadans no agafi volada fins a un punt ara insospitable.

Notícies relacionades

La Generalitat emplaça la CUP a respondre a l'oferta d'Artur Mas

Homs admet que no hi ha majoria per culminar el procés sobiranista

L'entrevista que el ja candidat convergent a les generals, Francesc Homs,Francesc Homs va concedir dilluns a TV-3 va encendre totes les alarmes. No va marcar més distàncies amb la força anticapitalista perquè li va faltar temps. S'hi va despatxar tan a gust que va arribar a afirmar que els postulats de la CUP ”van en contra de la gent treballadora i la gent honesta d'aquest país”. Alguns d'aquests postulats, centrats en l'àmbit social, estan recollits en l'annex de la declaració aprovada per la Cambra catalana. Aquest annex esborrin-lo també de la memòria. Després de l'esmentada entrevista, la CUP va interpel·lar en privat Junts pel Sí. Conclusió: a Convergència hi ha un embolic. Un embolic per haver arribat tan lluny, segons la majoria de dirigents del partit, en les cessions a la CUP. I un embolic perquè s'han adonat que, asseguts a la taula, Mas és l'únic nom que uns accepten i altres rebutgen.

Evidentment, la pregunta és: ¿I això com acabarà? Com diria Andreu Buenafuente, ningú en sap res. No en culpin el missatger, per més vegades que ens equivoquem. És que aquesta vegada ni els que estan negociant ho saben. Tampoc en tenen ni idea els que, com l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), volen fer sortir la gent al carrer per pressionar (inicialment només la CUP), encara que ni Súmate ni representants d'Òmnium estan d'acord amb aquesta concentració.concentració Que l'ANC s'hagi convertit en un satèl·lit de Convergència, malgrat els laments d'ERC i la CUP, donaria per a un article. I que aquest viratge hagi coincidit amb l'arribada de Jordi Sànchez (ex-Iniciativa) a la seva presidència sembla més que una simple coincidència.