Prudents més que covards

No hem sigut covards, hem sigut prudents. Des del 'dia després' sabem que tots, en qualsevol racó d'Europa (això sí que ho han aconseguit els terroristes sense pietat i sense por de morir), som possibles víctimes. I des d'aquest dissabte de mars de llàgrimes i oceans de dolor sabem que Bèlgica no és un país qualsevol. És el país on s'han ideat, diuen els que ho saben, moltes d'aquestes atrocitats.

Que som valents, que volíem jugar, que, malgrat la por (ho van narrar alguns dels futbolistes), Espanya i Bèlgica estaven disposades a jugar a l'estadi on, ho recordo perfectament perquè hi vaig ser, hi va haver 39 morts el 29 de maig del 1985, a la final de la Copa d'Europa entre Liverpool i Juventus, va ser palpable també des del mateix dissabte i diumenge.

Però al silenci, diuen, en què va viatjar l'equip cap a la capital belga i a la sensació que estem en guerra, donada la protecció existent (l'exèrcit inclòs, ¡l'exèrcit!), no només al luxós hotel Steinbergers Wiltchers, on s'allotjava la selecció, sinó a tot Brussel·les, s'hi ha afegit la llei que diu que, elevada la seguretat a la seva cota més alta, no es poden organitzar esdeveniments amb gran assistència de públic.

Notícies relacionades

Ábalos, Torrente, i l'Espanya de pet i rot

Netanyahu dinamita la treva

Si els que fa dies que contrasten informació i intuint el pitjor (¿pot passar alguna cosa pitjor?, sí, per descomptat) van considerar oportú, no només elevar l'alerta, sinó, fins i tot, avisar que pot tornar a passar en qualsevol punt d'Europa, del món, és evident que no tenia cap sentit jugar un partit que, havent sigut programat amb antelació, podia ser, en efecte, un reclam per als terroristes que, no ho oblidem, van començar tota aquesta massacre en un camp de futbol, sí, al preciós i coquetó estadi de França, a Saint Denis.

Decisió assenyada

Sap greu perquè sembla que estan guanyant, però és evident que és la decisió més assenyada del món quan es tracta, sobretot, de la ciutat on els terroristes, els suïcides, van idear i van preparar els atacs a París, que som tots. De partits, gols, triomfs, filigranes n'hi ha i n'hi haurà milers, milions, els pròxims dies, setmanes, mesos i anys. De vida, després de perdre'n tantes i de manera tan injusta i cruel, només n'hi ha una. Hem fet bé de protegir les d'aquesta nit. Una cosa és ser herois i una altra, molt diferent, insensats.