Les noves pautes del comerç i el consum
Dos tipus d'empreses col·laboratives
Hi ha negocis que invoquen els valors socials per ocultar les seves pràctiques d'estricte mercantilisme
Dos tipus dempreses col·laboratives_MEDIA_2 /
Cada vegada resulta més difícil distingir la fina línia que separa els negocis verdaderament col·laboratius dels que utilitzen la seva aura per als seus interessos. Aquestes companyies alternatives gestionen clients i proveïdors, posant-los en relació, sota criteris de consum racional i d'estalvi. A mesura que unes generacions senceres de consumidors es traslladen als nous valors -compartir, intercanviar, oferir alguna cosa a canvi d'una altra cosa, reutilitzar, o reduir el consumisme-, augmenta el nombre d'empreses de consum col·laboratiu (CC) seguint la seva estela. El cercle virtuós es tanca quan, plasmant aquests valors en el seu concepte de negoci són capaços de reduir els costos i oferir productes o serveis el 20% o 30% més barats.
D'aquesta manera, cada dia apareixen noves empreses competint amb les tradicionals. Tres són els factors diferencials. El primer, la utilització dins del cor del negoci de les plataformes P2P (xarxa peer-to-peer, xarxa de parells) o PSS (product service systems), que acceleren totes les facetes de la gestió. El segon, l'estalvi en costos generat gràcies a la innovació, que es trasllada directament als preus finals reduint-los. I el tercer, els marges amb què actuen aquestes empreses, que són menors. Per contra, les empreses tradicionals van incorporar tardanament les tecnologies, i només van coquetejar amb els preus més baixos i van reduir els seus marges quan va començar a pressionar la competència de les noves.
Hem comparat la visió dels consumidors amb la de les empreses de CC. Els clients aprecien sobretot el que és modern, social, l'estalvi i el que és barat. És a dir, els consumidors arriben al consum col·laboratiu com a conseqüència d'un canvi radical de mentalitat davant el consum (modernitat i factor social com a forma de relacionar-se en aquests temps).
Complementant aquest canvi, hi afegeixen els atributs del foment de l'estalvi i que els productes i serveis siguin més barats (Valors del consum col·laboratiu, AIIT, 2015). No obstant, les empreses de CC creuen que els clients es mouen buscant l'estalvi i la creació de relacions, per davant de l'àmbit social i de l'innovador. Per això, hauran d'ajustar-se com més aviat millor a la visió dels clients si desitgen ser més efectives. A fi de destruir alguns tòpics habituals, ni la sostenibilitat ni la solidaritat són considerats atributs rellevants per a tots dos. Apareixen en els últims llocs del rànquing de preferències.
Doncs bé, fins ara semblava que l'escenari competitiu enfrontava les empreses de CC amb les tradicionals. Les primeres, des de la funció de compartir o intercanviar; les segones, des de la de propietat i la venda de drets d'ús. És a dir, allotjament en apartament privat o en hotel; vehicle compartit o de lloguer (automòbil, vaixell, avió...); cuiner a casa o dinar en restaurant; serveis compartits d'eines de conreu, per exemple, o pagament del servei per hora o dia. Però dins del CC estem començant a distingir dos tipus d'empreses. Les que ofereixen les seves plataformes per a l'intercanvi complint els valors esmentats i donant tot el protagonisme a les parts en format genuí. I les que gestionen els factors productius des de criteris de maximització de beneficis. Aquestes últimes resulten ser plataformes d'estricta generació de riquesa al servei dels seus accionistes, que aborden els clients i els proveïdors sota el mantell de l'àmbit col·laboratiu. Enarboren aquesta bandera alternativa i deixen en mans de companyies adlàters o lobbies el desenvolupament de la seva marca des d'aquesta riba. Utilitzen, per tant, el patrimoni col·laboratiu com un element de RSC afegit per desenvolupar un negoci aparentment igual però des d'un altre prisma. Això es reflecteix en la relació amb els clients i els proveïdors, en les polítiques laborals o en l'actitud davant el compliment dels compromisos fiscals i legals existents en cada país. Encara que la dimensió de l'empresa no és determinant per pertànyer a un o altre grup, observem que a mesura que les plataformes augmenten la facturació i es fan multinacionals i s'escapen de tot tipus de control, tendeixen cap al segon format.
No és el mateix organitzar un negoci des del vessant social, donant protagonisme al fet que els clients i els proveïdors intercanviïn, comparteixin, estalviïn i siguin actius en la interacció, que presentar-se davant el mercat amb l'estendard d'aquests valors però actuar sota criteris d'economia mercantilista. No és dolent ni l'un ni l'altre. Però no s'ha de confondre. A les empreses col·laboratives genuïnes els han sortit nous competidors a dins mateix de casa seva.
