El 'dieselgate' i la salut
L'OMS considera des del 2012 un cancerigen les emissions dels motors de gasoil
Des del 2008, Volkswagen ha venut cotxes amb motors dièsel actuant de forma fraudulenta amb les emissions dels contaminants atmosfèrics, que poden ser fins a 30 vegades superiors a les quantitats permeses, segons ha reconegut l'empresa. Aquest comportament té dos aspectes molt greus. El primer es refereix al trencament de la confiança en el compliment de les lleis i les normes, i a la falta de respecte al principi ètic de la responsabilitat, en aquest cas professional, cap a milions de ciutadans (no només dels prop d'11 milions directament afectats) per part d'un dels principals fabricants de vehicles del món. El segon, i no menys important, afecta la qualitat de l'aire que respirem i, en conseqüència, les condicions que perjudiquen la nostra salut, perquè està absolutament demostrat que això provoca la mort prematura de milers de persones i un agreujament dels sectors de població amb problemes respiratoris i cardiovasculars, a més dels costos sanitaris associats que comporta.
Afortunadament, a Europa -no així en altres parts del món- la qualitat de l'aire ha millorat progressivament els últims 30 anys i la freqüència d'episodis severs de contaminació atmosfèrica ha disminuït en nombre i intensitat. Però des de fa anys segueix havent-hi un problema molt seriós i greu de contaminació crònica, especialment a les ciutats, degut principalment als òxids de nitrogen i a les partícules emeses essencialment pel trànsit rodat. És veritat que els motors dièsel actuals emeten menys CO2, que és el gas que més afecta l'actual canvi climàtic, al consumir menys combustible, però també és veritat que emeten contaminants que afecten la nostra salut dia a dia. Els nivells d'òxids de nitrogen s'han mantingut estables els últims deu anys, particularment a Madrid i Barcelona, i això malgrat la reducció dels quilòmetres circulats els últims anys com a conseqüència del que els economistes han anomenat «gran recessió».
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) va classificar el juny del 2012 -és a dir, fa tres anys- les emissions dels gasos de combustió dels motors dièsel com un cancerigen per als éssers humans; i l'octubre del 2013 -és a dir, fa dos anys- va assenyalar que la contaminació atmosfèrica al carrer era una causa mediambiental de mort per càncer. Malgrat això, tant els responsables de la Unió Europea (l'actual normativa data de l'any 2007) com els diferents governs dels estats membres, així com els governs regionals i municipals, han fet molt poc sobre la qüestió.
Des de fa deu anys, la matriculació de vehicles dièsel a Europa és del 50%, mentre que a Espanya és del 65%. A Europa ja se sabia que hi havia una diferència substancial entre els nivells d'emissió exigits en el tràmit d'homologació per complir les normes euro i les emissions en circulació real. Però s'atribuïa a les característiques del test d'homologació. És veritat que el sistema estava en revisió, però amb un horitzó temporal per al 2019.
La resposta del Govern espanyol davant l'escàndol de Volkswagen no ha sigut demanar solucions i responsabilitats. Ha sigut confusa, amb declaracions contradictòries, i el que és pitjor: la seva actuació s'ha concretat a sol·licitar a la Unió Europea que els cotxes dièsel puguin contaminar més, demanant valors d'emissió d'òxids de nitrogen més permissius, sense tenir en consideració l'actual situació de contaminació crònica a les principals ciutats espanyoles, amb les conseqüències negatives que això representa per a la qualitat de l'aire i per a la salut de les persones. Menys mal que la fiscalia de l'Audiència Nacional ha demanat que s'investiguin els vehicles dièsel de Volkswagen pel que fa al compliment dels paràmetres d'emissió exigits per la normativa mediambiental.
El qüestionament dels motors dièsel pel seu nivell de contaminació atmosfèrica no és nou, però el frau de Volkswagen torna a posar sobre la taula la necessitat urgent de canviar clarament el model de mobilitat urbana. No es tracta d'aplicar mesures tímides com les actuals, més orientades a conscienciar sobre el problema que a solucionar-lo. La resposta hauria de ser contundent: hem d'eliminar de forma progressiva però accelerada l'ús dels combustibles fòssils, potenciar al màxim el transport públic i passar a utilitzar cotxes que usin un motor elèctric. Amb això s'aconseguiria tenir ciutats amb un aire més net i també es reduiria l'emissió de gasos que afecten el canvi climàtic. I tindríem ciutats més silencioses. En síntesi, ciutats més habitables i saludables. Catedràtic d'Enginyeria Ambiental de la
Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
Premi Rei Jaume I de Medi Ambient.
