Homenatge a Franco a TVE

El nivell d'infàmia que ha aconseguit TVE amb l'entrevista de Bertín Osborne amb Carmen Martínez Bordiú és difícil de superar (En la tuya o en la mía, TVE-1). Quina impudícia moral. Quina indecència històrica. La gran televisió pública d'Espanya transformada en impostora sobre la figura del dictador. Servint de plataforma a la nietísima perquè dibuixi un retrat manipulat i falsejat d'aquell que es feia dir El caudillo. Dibuixant-lo en clau d'avi inofensiu i entranyable. I emetent, impulsant TVE, una fenomenal cascada de fotos i gravacions en pla homenatge hagiogràfic. Aquest treball fa empal·lidir fins i tot el NO-DO en la seva època més propagandística i canalla. Aquell clima, aquell to, que TVE i Bertín van preparar va ser perquè la néta pogués desplegar la idea que Franco era simplement un avi entranyable d'una família normal, amb poder, sí, però molt humana, molt cordial, molt simpàtica. Posem-ne una mostra, agafada al vol, del mesquí trompe-l'oeil que van anar incrustant al llarg de la vetllada:

-¿I què feies al Pardo, Carmen, com us ho passàveu? / Jugàvem al jardí, berenàvem i miràvem pel·lícules al cine que hi havia en el palau / ¿I quines pel·lícules li agradaven al teu avi, Carmen? / Totes, totes. Fins i tot en va dirigir una que es va dir Raza; sí, sí, jo no l'he vist però ell en va ser el director. Però el meu avi no es ficava en res. No li interessava el sexe. S'ocupava del poder. A vegades ens renyava si ens posàvem biquini. ¡Com ens renyava! / ¿I la teva àvia? Li deien Carmen collares / Sí, sí, però és que tenia el coll molt elegant, llarg, i amb els anys li van sortir arrugues, i és clar, com que llavors no hi havia bòtox se les tapava amb perles, que tant li agradaven.

I mentre l'àvia Carmen s'entapissava el coll amb perles fantàstiques, i l'avi mirava pel·lícules a palau, les cunetes dels camins d'Espanya s'anaven omplint de cadàvers. D'això ni piu, és clar.

Notícies relacionades

La visió del ‘cash’

Regeneració necessària mal plantejada

També van anar molt en compte d'obviar la fortuna acumulada per la família advertint: el meu pare va deixar una herència insignificant. I van desviar tota responsabilitat sobre si el Pazo de Meirás hauria de ser tornat als ciutadans de Galícia, els seus verdaders propietaris, assenyalant que això és cosa de la meva mare, el que ella faci, ben fet està.

Després d'aquest infame rentat de cara dels Franco, el president de RTVE, abans de dimitir, ha de comparèixer en seu parlamentària.