09 jul 2020

Anar al contingut

Els reptes del sistema sanitari

Els temps estan canviant

Jordi Casabona

La relaxació de les pràctiques sexuals segures ha fet augmentar els casos de sífilis i gonorrea

Apartir de demà fins dissabte la branca europea de la International Union Against Sexually Transmitted Infections (Iusta) organitza a Sitges la 29a Conferència Europea sobre Infeccions de Transmissió Sexual (ITS) amb el lema Focus on Men Sexual Health (Posant l'atenció en la salut sexual dels homes). Malgrat que evidentment els problemes de salut sexual dels homes són diversos i afecten tant els homosexuals com els heterosexuals, el lema reflecteix la preocupació del sector professional per les epidèmies d'ITS que actualment estan afectant els homes que tenen sexe amb homes (HSH) i pretén sensibilitzar la societat i les administracions sobre aquest problema de salut. Els HSH a Europa són l'únic grup en el qual el VIH ha continuat augmentant (un 33% des del 2004) i en el qual durant el 2013 es van produir respectivament el 43% i el 58% dels casos de gonorrea i sífilis declarats.

En general, s'accepta que una de les raons d'aquests increments és la relaxació de les pràctiques sexuals més segures -com l'ús del preservatiu- que s'ha observat durant la darrera dècada en la majoria d'enquestes sobre comportaments sexuals, a causa del fet que el VIH ha deixat de ser una malaltia inexorablement letal gràcies als tractaments antiretrovirals (ARV) combinats. Però parlant de conductes no podem simplificar. En primer lloc, per evitar la culpabilització i l'estigmatització, dues actituds que, a més,  acaben fent augmentar les conductes sexuals de risc; i en segon lloc, perquè  sabem que aquestes també estan mediatitzades per múltiples factors massa sovint negligits, entre ells l'homofobia, la salut mental, la marginalització, la manca  d'accés a serveis, l'abús d'alcohol..., i darrerament en especial l'ús de drogues estimulants. Cada societat ha de conèixer i tenir en compte fins a quin punt aquests factors estan afectant parts del col·lectiu HSH i dissenyar les corresponents mesures preventives i de reducció de dany.

A la reunió de Sitges un dels temes estrella seran les noves tecnologies que permeten fer el diagnòstic ràpid d'aquestes infeccions en llocs aliens al sistema sanitari i que ja estan revolucionant els models assistencials, promovent la implementació de serveis comunitaris que ofereixen activitats de prevenció, diagnòstic i d'enllaç amb el sistema de salut. A Catalunya el BCN Checkpoint n'és un bon exemple. Un altre tema estrella serà la Profilaxi Pre-Exposició (PreP), l'ús d'ARV per part de persones sanes amb l'objectiu d'evitar l'adquisició del VIH. La PreP és motiu de debat entre els experts; per un costat els assaigs clínics n'han demostrat una altíssima eficàcia, per l'altre la seva implementació està plena de preguntes: ¿a qui s'ha de donar? ¿on? ¿qui els ha de pagar? ¿poden produir un efecte de desinhibició que faci augmentar els casos de la resta d'ITS?...  La PreP canvia radicalment el paradigma de la prevenció del VIH i, si bé està clar que aquesta eina s'ha d'aplicar (ja es ven al mercat negre), seria un error no fer-ho de forma planificada, preveient i monitorant els possibles efectes col·laterals i sense tenir en compte el conjunt de determinants que estan mediatitzant aquestes epidèmies. L'European Center for Disease Control (ECDC) ha fet una guia de prevenció de les ITS en HSH en què he col·laborat i que aquest organisme m'ha encarregat de presentar a Sitges, en la qual s'intenta precisament emfatitzar la necessitat de dissenyar programes de prevenció transversals que tinguin en compte no tan sols els aspectes biològics d'aquestes infeccions, sinó també els seus determinants conductuals i estructurals.

En unes declaracions recents la doctora Andrea Ammon, directora de l'ECDC, ha dit: «Per millorar la salut sexual dels HSH a Europa, necessitem dirigir i adequar els nostres esforços a cada realitat nacional i local; idealment, amb la participació dels col·lectius diana». A Catalunya coneixem bé la situació i molts dels seus determinants, com per exemple que els immigrants HSH tenen doble incidència de VIH que els autòctons, cosa que demostra la importància de la vulnerabilitat social. Estem assistint a un impressionant canvi de paradigma de l'epidemiologia i de la prevenció i el control de les ITS,  a més, en un context de pocs recursos.

Ara és més important que mai dissenyar intervencions i serveis basats en l'evidència científica i que -amb la participació de les organitzacions de HSH i d'altres grups vulnerables, dels metges i dels experts en salut pública- es puguin implementar eficientment i avaluar correctament. Les societats canvien, i amb elles les conductes; els temps també estan canviant respecte a la prevenció i el control del VIH/ITS.

Temes: Malalties