Com es fa un carro o un llibre

Alguna vegada se m'ha acostat un noi, o una noia, per dir-me que vol ser escriptor i que li doni alguns consells. Em posen en un compromís. Perquè tinc per aquests joves un sincer respecte, però no em veig amb cor d'exercir de mestre. Sobretot perquè suposo que esperen de mi unes fórmules que no existeixen. Segurament l'aprenentatge d'altres oficis es basa en unes pràctiques molt concretes i, per dir-ho així, programades. Es comença pel nivell 1, quan es domina amb èxit es passa al nivell 2... El progrés, en l'exercici literari, no depèn de superar uns cursos.

Es pot aprendre a escriure, sens dubte, i hi ha acadèmies o cursos que ho faciliten. Es poden aprendre uns recursos i eliminar errors. Això pot ser positiu, però és prudent admetre que un escriptor no és, en principi, fabricable. Això sí, qui és indiscutiblement escriptor pot fabricar productes més o menys de qualitat. Aquest risc no s'accepta en la indústria.

El jove em diu que vol ser escriptor. Em pregunta què ha de fer, em demana que l'aconselli. ¿Com puc aconsellar com ha de fer una novel·la? Jo en vaig escriure sis o set en un cafè, i a la taula només hi tenia uns quants folis en blanc i un bolígraf. Això no les va fer ni més bones ni més dolentes. Mai no he sabut reflexionar per preparar-me.

Notícies relacionades

El PP no pot amansir Vox

Els míssils mai se’n van anar

Dit això, anant per Mallorca, vaig trobar un text de Pere Gual, fuster d'ofici, nascut a Campanet, en el qual explicava abans de morir com es feia un carro: «Primer fas ses rodes. Llavors fas es braços, ses traves, es travessers llargs i ses contrapernes. I quan ho tens tot fet, es ferrer amb ses mides de pern te fa guietes i ses planxes des capçaleres...». Seguint aquest patró, vaig escriure com es fa un llibre: «Per fer un llibre, primer tens sa idea. Llavors fas ses frases, es paràgrafs, es ritmes curts i es ritmes llargs, i ses separacions. I quan ho tens fet, s'editor amb ses mides de lletres te fa ses pàgines i s'imprimeix».

«I llavors es llibres, com es carros, poden anar per bons o per mals camins...».