Les eleccions de la independència

Ho vaig sentir en una conversa de bar, parlaven del 27-S i, amb la tranquil·la normalitat amb què aquí la majoria de gent parla d'aquestes coses, s'hi referien com «les eleccions de la independència». No hi ha dubte, som davant d'unes eleccions absolutament excepcionals i és mèrit del bloc independentista haver consolidat aquesta idea. En aquesta ocasió, els temes que han estat sempre centrals per decidir el vot dels ciutadans quedaran relegats a un segon pla i el 27-S sembla que la cosa no anirà de retallades, ni de corrupció ni de polítiques socials... Anirà de la independència. Un encert estratègic dels partits independentistes que, entre d'altres coses, posa en evidència la poca habilitat política que han demostrat els altres partits per frenar aquesta idea. En alguns moments fa la sensació que el que més impulsa la força de les candidatures de la CUP i de Junts pel Sí són algunes accions i arguments de determinada gent del no. O, per ser més precisos, de la manca d'arguments. Són la gent del no i punt. La gent que utilitza la llei com a amenaça i la por com una arma, com va fer la setmana passada l'insigne ministre de Defensa, Pedro Morenés.

Per combatre aquesta percepció d'excepcionalitat, tampoc es pot dir que resultin gaire afortunats els altres arguments de la gent que demana diàleg però que, per descomptat, abans deixa ben clar que, del tema de la independència, poca cosa se'n pot parlar. Que ho diu la llei i que, naturalment, també és que no. Aleshores, ¿quina és l'opció? ¿Dialogar sobre què? ¿Amb qui? Si la independència està fora de la llei, ¿què passa amb els més de dos milions d'independentistes que diuen les enquestes que hi ha en aquest país? ¿També són il·legals? Les lleis estan per complir-les, sí, però quan són injustes o no s'ajusten a la realitat també estan per canviar-les. És justament per això que les pròximes eleccions seran excepcionals.