Roba tòxica

Greenpeace té un projecte que s’anomena Detox. Busca que les aigües estiguin lliures dels contaminants de les indústries, en particular dels tints de la tèxtil. En aquest món en què et pots procurar un look complet a preus que realment sorprenen, si no és que fan vertigen (¿quants diners pagaran als treballadors de la fàbrica, i als transportistes, i als que descarreguen els camions, i als del repartiment, i a les dependentes perquè aquella faldilla a 19,99 euros sigui rendible?), amb molta freqüència oblidem o se’ns oculta que per donar color a totes aquestes peces s’ha de tacar alguna cosa més que les mans.

La moda barata ha fet que els armaris de joves i adolescents semblin magatzems, però sobretot que ells s’acostumin a consumir a cor què vols com si fos el més natural del món. No ho és. En molts llocs del món, estrenar uns pantalons o un vestit és un esdeveniment excepcional que com a tal es valora i s’aprecia. La nostra cultura occidental d’usar i llençar té costos que semblen invisibles, però són tot al contrari, brutalment evidents: arrasen rius, pous, llacunes i per tant fauna i cultius, només que a l’altra punta de món.

Notícies relacionades

De Costa a Lleó XIV, més Europa

Kallifatides, Europa, ‘Paradiso’

Per això em va alegrar comprovar a la web de Greenpeace que Detox ha funcionat i, sobretot, que hi ha firmes espanyoles com Inditex o Mango que han modificat les seves pràctiques buscant fabricació, tints i estampats no contaminants. Un altre element important del vídeo és que, a part dels directius de les grans marques que són tots homes (inclosa Esprit, multinacional alemanya, però dirigida per un espanyol), Greenpeace s’ha preocupat que les dones de la indústria de la moda i dels moviments ecologistes hi estiguin presents. No s’han deixat portar per la inèrcia generalitzada a Espanya que, alcaldesses a part, ha esborrat les dones de la vida pública.

El medi ambient, com tots els assumptes importants, ens concerneix a tots, tant si portem  faldilles com pantalons.