L'opinió del diari s'expressa només als editorials. Els articles exposen postures personals.
Consens per reformar les pensions
El debat dels Pressupostos Generals de l'Estat ha tornat a posar sobre la taula una nova reforma del sistema de pensions. Per raons demogràfiques, els pròxims anys la despesa en pensions augmentarà ja que es jubilaran els treballadors del baby boom, ara en la cinquantena. I ho faran amb pensions de més quantia, ja que van cotitzar durant els anys de sous més alts. Això i l'esgotament progressiu de la guardiola de les pensions fan ineludible abordar el problema. Des que el PP va arribar al Govern el 2011 la guardiola ha perdut uns 25.000 milions d'euros, aproximadament un terç del total, i no només per la crisi, sinó també per polítiques equivocades o discutibles.
Una de les solucions que proposa el Govern és que les pensions d'orfandat i viudetat (uns 20.000 milions anuals) es paguin amb càrrec als impostos. És una idea a considerar, encara que la seva aplicació s'enfronta a les intencions del PP de rebaixar els impostos i no resol verdaderament el dèficit del sistema, que es deu sobretot a la caiguda d'ingressos per l'augment de l'atur i per la precarietat dels nous llocs de treball. La caiguda dels salaris -un dels principals objectius de la reforma laboral de Rajoy- determina unes cotitzacions cada vegada més baixes, que generen el dèficit actual tot i la proclamada recuperació econòmica. Una altra causa són les tarifes planes i les bonificacions per fomentar l'ocupació, que disminueixen els ingressos de la Seguretat Social. D'aquí ve que l'oposició i els sindicats demanin que les polítiques actives d'ocupació es financin d'una altra manera.
L'any que ve toca revisar el Pacte de Toledo, i serà el moment adequat per enfrontar-se a la reforma. De propostes n'hi ha moltes, tot i que totes tenen inconvenients i sovint són contradictòries. La patronal s'oposa a l'augment de les cotitzacions perquè perjudicaria la creació d'ocupació. És cert. Per això els sindicats, amb bon criteri, proposen una reforma fiscal integral que impliqui augmentar la recaptació -Espanya ingressa el 19% del PIB, davant el 26% de la mitjana europea- per assegurar la política redistributiva i les prestacions d'un Estat del benestar ja molt deteriorat. La millora econòmica hauria de servir així mateix per acabar amb aquell ridícul augment anual del 0,25%. I el que és imprescindible és que qualsevol modificació es faci per consens.
