De professió, polític

Més enllà de consideracions tècniques, polítiques i periodístiques, l'encert de la llista unitària encapçalada per Raül Romeva radica en la capacitat que està demostrant de generar il·lusió i esperança entre l'electorat independentista. Un factor clau per aspirar a uns resultats que hauran de ser aclaparadorament inqüestionables per poder assegurar el canvi que es propugna. Un altre encert de la llista, és clar, és la presència de polítics. Per més que la idea de la llista sense polítics professionals pogués semblar, d'entrada, una bona alternativa al referèndum que no ens deixen celebrar, vivim un moment històric en què, com a país, tenim un compromís inequívoc i irrenunciable amb la política i això no es pot fer girant l'esquena als polítics.

Certament el nostre sistema democràtic necessita una reforma profunda, no hi ha dubte que la societat civil ha d'anar assumint cada vegada més protagonisme i és innegable que tots estem cansats de la manera com el partidisme ha pervertit la política, però malgrat tot això no podem ignorar que la nostra és una democràcia representativa, que funciona a través de la delegació de responsabilitats i que se sustenta en la credibilitat que unes determinades persones es guanyen en l'exercici d'aquesta representació. Això vol dir que els polítics, els bons polítics, els que saben defensar i representar adequadament els interessos d'un col·lectiu determinat, són, no només un patrimoni valuós, sinó també una referència imprescindible. Així doncs, de la mateixa manera com celebro la presència de Mas i Junqueras a la llista unitària, lamento l'anunciada absència de Fernández, Arrufat i Vallet al capdavant de la de la CUP. Tres parlamentaris que, tot i que estiguin en un grup que abomina del professionalisme en la política, han demostrat, per la seva integritat i coherència, ser tres dels millors professionals i dels més ben valorats d'aquesta legislatura.