Poca traça

La poca traça espanyola en l'estratègia d'influència europea s'ha cobrat un altre sonat fiasco. Rajoy, en això, és un avantatjat successor d'aquell Aznar que es va embalar en l'atlantisme en una trobada a les Açores davant ¡tota! la UE de l'època. Els que no volen entendre que desencerts com aquests es paguen per anys, que llegeixin les anàlisis d'Ignacio Molina a la web de la Fundación Elcano, la millor en relacions internacionals espanyoles. Guindos no podia ser president de l'Eurogrup, per pocatraça.

¿Pel que ha passat en els últims mesos? No, i ara, des de molt abans. Perquè el pocatraça principal és Rajoy i les seves decisions del 2012, quan va arribar al poder absolut a Espanya. Va proclamar la sobirania espanyola a l'hora de fixar el límit del dèficit públic, i la prima es va disparar fins al rescat parcial de la banca. Va amenaçar, amb el miop suport del PSOE -primera equivocació europea de Pedro Sánchez: va ordenar als seus europarlamentaris no recolzar l'elecció de Juncker- que Espanya estava poc representada en les institucions europees i va exigir una vicepresidència de la Comissió (no la va obtenir) o la restitució de la pèrdua de la cadira permanent d'Espanya al BCE (l'últim, González Páramo) per a Guindos a l'Eurogrup. Que vagin de vacances a les Açores i meditin.