El Bulli era la seva família
En aquests moments de gran tristesa l'únic consol que compensa la pèrdua del Juli és saber que estem tots junts. La seva dona, la Marta, els seus fills, el Panxo, la Rita, la Júlia... La primera feina de La Fundació d'El Bulli serà cuidar de la seva família perquè estigui orgullós de nosaltres allà dalt. Sempre he dit que la fundació es va fer més per ell que per mi, perquè li feia molta il·lusió que El Bulli seguís d'alguna manera, i en el meu subconscient l'estava fent perquè ell pogués continuar amb el seu Bulli. Era la seva vida, era la seva altra família. Per això farem tot i més perquè ningú oblidi la importància de la seva figura.
Va col·laborar tant o més que jo a fer del restaurant un lloc icònic. Per exemple, va crear el servei modern, hi va donar el toc d'informalitat sense perdre la professionalitat. ¡Les hores i hores de despatx batallant amb les reserves són llegendàries!
La seva intel·ligència era sobrenatural. Ell mai deia res, però anava fent. Tenia molt de sentit de l'humor; era Groucho Marx. Recordo la meva primera trobada seriosa amb ell. Em va dir: «Anem al Chic de Roses de festa». Em va emborratxar amb whisky. L'endemà no hi havia qui anés a treballar. Però hi vaig anar. Suposo que em va posar a prova.
Notícies relacionadesA més, era un gran pacificador. Jo sóc bastant dur i ell, amable, així que si hi havia algun embolic, el solucionava amb la seva generositat.
Perquè si una cosa tenia el Juli era generositat. Mai, mai, mai em va dir que eren més importants els diners que una idea. Érem socis i quan jo tenia alguna idea que significava perdre molts diners, com tancar els migdies, ell trigava cinc minuts a dir-me: «Endavant». Això sí, abans m'havia deixat anar allò d'«¡estàs boig!». Vam treballar més de 30 anys colze amb colze compartint més hores que amb les dones i fills. El concepte de la família era molt important per a ell. A El Bulli ho érem.
