És ara, el canvi a Catalunya
D'aquí uns anys, quan mirem enrere, veurem que hem estat transitant uns temps accelerats, intensos i esperançadors. Avui, la Catalunya plural i mestissa, la de les majories ciutadanes, aquella Catalunya pionera en la defensa dels drets polítics i socials, pot tornar a agafar les regnes del futur. Ens ho diuen les enquestes, ens ho diuen els contrincants polítics, ens ho diu la il·lusió de les classes populars i mitjanes empobrides... Els i les «sí que es pot» es poden imposar en les eleccions del 27-S. L'anhel d'esperança que va brotar aquell 24-M a moltes ciutats, catalanes i de l'Estat, continua més viu que mai.
En aquest context, Podem hi té molt a dir. No som una formació política a l'ús, sinó que naixem com a palanca de canvi. És per això que no tenim cap interès a quedar-nos tancats en discussions internes d'organització, sinó que apostem per fer una feina cap enfora, amb altres, amb generositat i compromís, i posar tota la nostra força i intel·ligència en la construcció d'una aliança social i política del canvi que aconsegueixi una nova majoria a favor de la transformació política a Catalunya.
Ens trobem davant un moment històric; hem de ser molts, hem de ser moltes, per fer-ho possible. No ens importa d'on venim -origen, identitat política, etcètera-, sinó on anem. No ens importa l'etiqueta que portem. Necessitem un Parlament i una Generalitat que posi les institucions al servei de les persones, que obri portes i finestres per netejar la corrupció i que ens reconegui com a nació, com a subjecte polític propi. I això és el que ens fa moure'ns.
Som conscients que no podem reduir la política a una mera disputa electoral. La política és quotidiana i està present en les diferents esferes de la nostra vida: en el lloc de treball, a casa, als espais d'oci... I és exercida per actors tan diversos com els partits polítics, els moviments socials o els grups d'interès. També sabem que guanyar unes eleccions no suposa ostentar automàticament el poder. Els poders econòmics, financers o els mitjans de comunicació no acceptaran plàcidament certes regulacions de les institucions públiques, per més que elles siguin les dipositàries de la sobirania popular, i s'haurà d'empènyer fort des de diverses instàncies socials i ciutadanes.
Però així mateix sabem que per poder materialitzar el canvi polític cal guanyar eleccions. Les institucions públiques no ho són tot, però que hi accedeixin actors transformadors constitueix el primer pas per fer virar amb profunditat el curs de la història. Guanyar la batalla electoral no és condició suficient però sí necessària. I el moment és ara. L'intens cicle electoral d'aquest 2015 serà clau a l'hora de començar a disputar el canvi. Per primera vegada, el consens en el règim del 78 s'ha trencat, i s'obre la possibilitat de construir una nova hegemonia.
El 15-M va suposar l'obertura de possibilitat, i és a la vegada una escenificació d'aquesta ruptura i al mateix temps un revulsiu per al que vindrà després. Ens situem clarament en un moment d'importants canvis en relació amb el passat, ja res no tornarà a ser com abans. Aquells pactes de la Transició s'han esgotat i serà necessari tornar-los a reconstruir. I nosaltres afrontem aquest repte amb tres valors ben presents: la responsabilitat amb les classes populars i mitjanes empobrides, perquè d'allà venim i a elles ens devem; amb generositat amb totes i tots aquells que vulguin participar, perquè, tal com he dit abans, hem de superar les sigles i sabem que, en ocasions, moltes sumes acaben generant multiplicacions; i amb il·lusió, perquè sabem que el canvi és ara.
