1
Es llegeix en minuts

Tants cops he sentit que som la generació perduda com jo, he pensat que som la generació trobada. La del LowCost, l'Erasmus i la interconnexió. La que amb un sol clic som capaços de mobilitzar-des de qualsevol lloc del món. I aconseguir canviar les coses. Potser diria que som la generació de la revolució, els que demanem canvis per millorar, perquè hem tingut la gran sort de veure món i conèixer altres realitats, el que ens ha fet crítics.

La setmana passada Girona es va convertir, un any més, en el bressol de les noves idees. Emprenedors socials, econòmics, artístics i conceptuals ens trobem, sota el paraigua de la Fundació Princesa de Girona, per amarar-nos de l'experiència de persones com Pep Torres, Risto Mejide Joan Renart, que a la seva manera i en els seus àmbits han triomfat, ja sigui creant una marca de mobles sense fantasmes, comprant-se una moto antiga que els ha canviat la seva forma de vida o aplicant el seu caràcter, al més pur estil dolentot de la classe, a la seva imatge personal.

Notícies relacionades

El Fòrum Impulsa, on vam coincidir noies i nois de Toledo, Pamplona, Lleida, Olot, Barcelona, Roses, Paris i tants altres punts de la geografia mundial, va posar una vegada més de relleu que lluny de l'etiqueta que ens posen sovint, la nostra és una generació que no té por. A la que no se li estan posant les coses gens fàcils, aquí la gran importància d'esdeveniments com el Fòrum Impulsa. Però també som la generació que ha decidit no rendir-se per què som el talent i l'entusiasme.

El futur, com el present, és nostre. I estem en condicions de posar sobre la taula totes les cartes per jugar la partida. Segurament no tenim l'experiència d'altres, fins i tot ens cal un punt de racionalitat i prudència. Però tenim frescor i una nova visió que tanta falta fa a aquest país.