Duran, ministre

Josep Antoni Duran Lleida està a punt de veure complert el seu somni. En funció dels resultats electorals del 20 de desembre, qui ha estat la cara visible de Convergència i Unió en els darrers anys al Congrés dels Diputats podria, finalment, seure a la taula del Consell de Ministres. En cas que Mariano Rajoy torni a ser president, Duran té més d'una papereta per ser nomenat ministre del seu executiu. En aquesta ocasió, el líder democristià no haurà d'esperar el beneplàcit mai concedit des de la Plaça Sant Jaume per ser o no ser. Això sí, si fem cas de les enquestes, ho faria com a independent, ja que el partit que lidera, Unió Democràtica, sembla que, també aquesta vegada, es quedarà sense representació parlamentària al Congrés, com ja ha passat al Parlament per primera vegada en la història. I el moviment de Duran, pot acabar per liquidar la seva història de més de vuitanta anys. Una cosa, per cert, que beneficiaria la franquícia catalana del PP.

L'afany de l'actual ministre d'Afers Exteriors José Manuel García Margallo per fer-se càrrec de la cartera d'Economia -cosa que ja va revelar el 2012 davant la possibilitat que De Guindos marxés a l'Eurogrup-, i ara que quedarà vacant després de l'anunci de la marxa de l'actual ministre després del 20 de desembre, obre les portes d'aquest ministeri de suma importància i màxima confiança del president, cosa que Rajoy ja ha demostrat en públic a Margallo, per exemple durant la presentació del seu llibre, a l'actual titular d'Exteriors . Deixant lliure alhora, el ministeri de relacions internacionals, un camp aquest en el qual Duran ja està molt habituat i encaixaria a la perfecció.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

La designació de Duran Lleida com a nou ministre d'Afers Estrangers li permetria a Rajoy estar permanentment connectat amb el que està passant a Catalunya, des d'una òptica que difícilment cap dels seus homes a Madrid li poden aportar. Situaria en una àrea estratègica, segurament amb el vist-i-plau de qualsevol pacte al que arribi, a un bon coneixedor de les relacions internacionals, força conegut al món, i català. Qui millor que algú resident a Catalunya, encara que nascut a Aragó, per explicar al món que això de la independència és una cosa que no convé a ningú? I quin gol per l'escaire a Artur Mas ...

Quan Duran es va oferir a prestar-li els 34 diputats que li faltessin a Rajoy per formar govern, encara que sabia que no li podria prestar ni un, ja sabia el que es deia. La presència de Duran al consell de ministres és un win-win per als dos: Rajoy aconsegueix el que més li agrada fer, posar nerviós al seu rival i Duran finalment ser ministre. I, de passada sigui dit, conservar el passaport diplomàtic del que fa temps disposa com a president de la comissió d'Exteriors del Congrés.