Coses que m'interessen (i altres que gens)

A mi, com m’imagino que a molts de vosaltres, m’interessen un munt de coses. Altres no. Gens. No hi ha manera. Obro un diari i, després de llençar les pàgines d’esports i economia (juntes, més de la meitat de qualsevol dairi del món), me’n vaig directament al que m’importa: política, cultura, societat. I fins i tot en aquestes pàgines hi ha noms i temes que em provoquen el badall. Per posar un exemple: un altre article més consagrat al renaixement de la novel·la negra nòrdica i juro no tornar a comprar un llibre que dugui l’autor fotografiat a la contraportada amb barba d’una setmana i aspecte de fabricar vodka a la cuina de casa seva. Una altra cosa que em fa tirar enrere: qualsevol hereu o examant de Picasso que escrigui un llibre sobre el seu avi o besavi o el que sigui, posant-lo a parir. Segur que el pintor malagueny no era un model de virtuts, però ¿fa falta lucrar-se deixant-lo com un drap brut, mentre ens donem la gran vida amb la fortuna que va deixar? No hi ha dia que algun d’ells no surti a la premsa explicant algun desaire o ofensa. Deixeu-ho estar, per favor, ja és hora. 

No em pot importar menys el que els passi als xoriços magnats de la FIFA –o com es digui aquest organisme– que, a més de donar copes de molt mal gust i viure com uns reis, ningú sap gaire bé què fan i a què dediquen el temps lliure. Per això, no puc entendre com el maleït tema està ocupant tants editorials que clamen per la seva salutífera i imprescindible refundació. Per a una ignorant en aquests temes com jo, la solució sembla molt fàcil: que desaparegui d’una vegada la FIFA i que els diners que es gasten en vés a saber què es destinin a fins socials. A fins socials dels bons, és clar, perquè, coneixent aquesta gent, potser consideren un Alfa Romeo de 400.000 euros un fi social.  

Notícies relacionades

La visió del ‘cash’

Regeneració necessària mal plantejada

Un altre tema pel qual no sento gens d’interès: les notícies econòmiques que, quan acabes de llegir-les, no saps si la cosa va bé o va malament. Sempre tinc la sensació que hi ha una sèrie de variables que se m’escapen totalment i em fan enyorar l’estat de beneïda ignorància en què estava sumida abans d’intentar entendre per què s’ha de seguir protegint l’exportació d’hidrocarburs i impedir la importació de mandarines.  

Una última cosa que sí que m’intriga molt: les notícies que durant setmanes acaparen totes les portades i després desapareixen de sobte. Fa dies que no es diu res de l’Ebola. ¿Us en recordeu de l’embolic que es va muntar amb la infermera que es va contagiar a Madrid? Semblava que no hi havia res més de què parlar i que el món s’acabava. Ara, ni rastre del tema. Deu ser que ja no interessa. O que interessa que no interessi. Vés a saber.