Bowie, el meu heroi
Si mesurem el talent d'un artista per la capacitat de transformar-se i transformar el seu públic, no hi ha dubte: David Bowie és l'artista més influent dels últims 40 anys. També l'artista més admirat, seguit, plorat (serà el més plorat, n'estic segura) i gaudit del planeta. N'hi ha prou uns acords de les seves cançons més conegudes perquè tot un univers de sensacions i emocions s'obri en nosaltres. Bowie ens porta a l'espai, a la Xina, a l'ambigüitat, al Japó de la segona guerra mundial ('Merry Christmas, mister Lawrence'), ens porta al costat fosc i al més lluminós. Ens transporta al passat ('L'ànsia') i al futur. Ens empeny a enamorar-nos, a viure d'una forma més plena. A ser gossos de diamant.
Bowie és la classe d'artista que transcendeix totes les fronteres i les disciplines . Bowie ens ha entregat una obra al·lucinant que ha actuat, actua i actuarà com una pantalla perquè hi projectem els nostres somnis. Quan era adolescent, com a moltíssimes persones de tot arreu del planeta, les seves cançons em van ajudar a créixer i em van empènyer subtilment però definitivament a agafar un camí en la vida inesperat fins i tot per a mi. Em van fer veure que havia de canviar. Passés el que passés. I malgrat tothom.
No, encara que en el seu últim disc s'acomiadi veladament de nosaltres, no el deixarem dir-nos adéu. Siguis on siguis, mantén el teu ull elèctric sobre nosaltres. Gràcies a tu som herois. Un dia, un minut, una estona. Herois.
