Ada Colau i el tramvia ideològic

¿Per quins motius un de cada quatre barcelonins va votar Ada Colau? Perquè ha esclatat una rebel·lió democràtica contra la pobresa, la desigualtat i els abusos. I perquè ella sembla conseqüent i decidida. Per això, una activista social ha estat catapultada a l'alcaldia de Barcelona. Si algú pensa que l'acció de la nova alcaldessa es reduirà a fum d'encenalls, i que d'aquí quatre anys no haurà canviat gran cosa més que l'atenció als més desvalguts i la gesticulació que l'acompanya, és probable que vagi ben errat.

La nova alcaldessa només va obtenir 175.000 vots, però va ser investida per la majoria absoluta del consistori. Més endavant, ja veurem què passa, però d'entrada aquesta majoria la blinda amb una legitimitat democràtica inqüestionable. ¿Com s'ho ha fet? Sense pactes. Sense canvis de cromos. Sense concessions. Tan sols amb gestos d'alta significació que revelen una capacitat política gens habitual. Jaume Collboni es va afanyar, el primer i sense reticències, a brindar per la vencedora. Tot seguit, mentre Alfred Bosch pretenia forçar-la a signar el full de ruta independentista, sota pena de fer veure que li giraria l'esquena, Colau es va guanyar l'adhesió d'Òmnium i de l'ANC amb l'anunci, tan rocambolesc com aplaudit, d'assistir a la manifestació independentista de la propera Diada però només en defensa del dret a decidir. Mentrestant, rebia el suport dels barris i el de la petita i mitjana empresa. Just abans, el Cercle d'Economia, a més de marcar unes línies vermelles elementals que ningú té cap intenció ni cap possibilitat de saltar-se, es va declarar il·lusionat amb la nova etapa de Barcelona. Il·lusió és el contrari d'hostilitat. Tot això, sense haver pres possessió, mentre anunciava la intenció de governar en solitari i nomenava Jordi Martí, polític assenyat i expert, per al lloc clau de la gerència.

Notícies relacionades

Un cop a càmera lenta

Imbecil·litat tipogràfica

Per prosperar en política, cal un llarg aprenentatge. De dreta o d'esquerra, l'ofici és dur, duríssim. En política es puja per l'escala i se surt per la finestra. Però vet aquí que l'alcaldessa de Barcelona ha entrat per la finestra, catapultada des dels barris, i en comptes de necessitar un període d'adaptació, s'empara del poder d'una revolada. Amb una candidatura de tantes sensibilitats, unes esquerres tan diverses i l'independentisme tan reticent, no era gens senzill. Però se n'ha sortit com si no hagués fet res més en la seva vida. Mutatis mutandis, és com si un espontani saltés al camp de futbol, es posés a regatejar els professionals i marqués. Ignoro fins a quin punt l'alcaldessa Colau té un projecte de ciutat al cap. Però si una cosa cal tenir per segura és que l'instint ciutadà, sobretot el dels ciutadans rebels, l'ha encertat pel que fa a les capacitats de comandament de la cap de llista de Barcelona en Comú. ¿No deia Aristòtil que l'home és un animal polític? ¿No hem constatat mil vegades que no abunden els bons polítics? Doncs algunes dones ho fan millor que la majoria de mascles de l'espècie. A Barcelona en tenim una. Més val que en prenguin nota els que menyspreen les seves idees. I encara més els que la vulguin manipular des de l'afinitat ideològica. Si hagués guanyat Trias, i amb un ajuntament igualment fragmentat, s'hauria hagut de convertir en l'alcalde filigrana (per a  la qual cosa està més que preparat). Colau només tenia opcions de sortir-se'n si combinava el plural de l'assemblearisme amb el singular del comandament unipersonal. El tenia el dia de la investidura. ¿Com l'exerceix? En aquest punt apareixen les primeres ombres.

La dràstica decapitació dels Jocs d'Hivern, que Xavier Trias només deixava morir d'inanició, revela un estil poc dialogant i enfronta el Pirineu amb Barcelona. Però si la conveniència d'aquests Jocs és opinable, l'aposta pel tramvia únicament es deu a ceguesa ideològica. ¿Quin dels seus entorns ha enganyat l'alcaldessa? Vagi o no vagi per la Diagonal, el tramvia és al bus elèctric com el diplodocus a la bicicleta. L'alcaldessa Colau tan sols ha de telefonar a Transports Metropolitans de Barcelona i dedicar cinc minuts a provar un magnífic autobús elèctric. Li caurà immediatament la bena del prejudici ideològic ¿A sant de què rebentar carrers, posar vies, cablejar i segregar un espai preciós? ¡Que el bus elèctric contamina molt menys! ¡Que és molt més barat! Com que no hi ha cap argument a favor del tramvia, cap ni un, haurem d'esperar quant triga Ada Colau a rectificar. Serà una pedra de toc, gens insignificant, sobre la seva intel·ligència. No la política, que ja l'ha demostrada, sinó la pràctica. ¿O és que l'esquerra alternativa està renyida amb el pragmatisme? Escriptor.