Dimissió per tuits

A aquestes hores, que ningú perdi el temps buscant en el timeline de Twitter de cap polític, perquè ningú hi trobarà res políticament incorrecte o digne de ser assenyalat com a taca d'expedient, solc d'incoherència o estupidesa prou profunda per a un qüestionament de càrrec. Coneguts i rescatats els més que reprotxables comentaris a la xarxa de Guillermo Zapata de l'any 2011 en forma d'acudits ofensius sobre l'Holocaust, les nenes d'Alcàsser o Irene Villa, estic segura que la classe política ha dedicat una bona estona a rastrejar els seus comptes i fer-ne desaparèixer missatges dubtosos per si les mosques. Zapata ha dimitit tot just unes hores després de ser nomenat regidor de Cultura de Madrid; prèviament va demanar disculpes i va contextualitzar alguns dels comentaris en un debat a la xarxa sobre els límits de l'humor.

Manuela Carmena, la nova alcaldessa, ha acceptat la dimissió tractant de tancar el forat negre amb rapidesa i prosseguir amb la promesa transparència i contundència. De la crisi, diverses qüestions: ¿ha sigut just?, ¿qui s'ha passat hores submergit en els tuits dels nous regidors buscant excrements cibernètics del passat? Aquesta és la primera bomba que des de l'oposició s'ha llançat com a avís que no pensen permetre ni una mínima taca en l'expedient de ningú. Curiós que la lideressa Aguirre sigui la que brandi aquesta llança quan ha trepitjat diverses vegades la línia de la impunitat amb els seus comentaris. Altres polítics s'han refugiat en el mateix paraigua que Aguirre, com l'exalcalde de Valladolid León de la Riva amb les seves perles misògines, Toni Cantó imitant Rajoy en un tuit o assenyalant: «La majoria de les denúncies per violència de gènere són falses». I tants altres...

Un exemple infreqüent

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Tots es van disculpar però cap va dimitir, perquè en aquest país s'agafen a la cadira i fan de tot menys respectar el seu càrrec públic i fer-se responsables dels seus actes. Zapata ha dimitit i ha donat aquest exemple que pocs han donat; ha renunciat al càrrec perquè aquesta taca no embruti la victòria d'Ahora Madrid. Les xarxes tenen el poder de ser l'altaveu que transmet a la velocitat de la llum qualsevol notícia, frase enginyosa o estupidesa imperdonable per a algú que ostenta un càrrec.

Zapata ha dimitit per uns comentaris de fa quatre anys, desafortunats i, segons la meva opinió, complicats si no impossibles de justificar més enllà d'una sobirana ficada de pota. Però que serveixi de precedent, que no quedi en sac foradat o que la vara per als que arriben sigui molt més severa que per als que segueixen. Que sigui per mesurar paraules, per respectar el càrrec i respondre amb la maduresa merescuda. No per desacreditar el contrari, buscant tant sí com no el fang de l'oponent amb l'únic objectiu de tornar al poder.