Gràcies, Pedro Zerolo

Em crema l'ànima per aquest nou comiat. Em deixa enrabiada i mig acovardida davant la Gran Dama, que es presenta quan li sembla, deixant-nos orfes de tanta vida. Ahir se'n va anar Pedro Zerolo, amb 54 anys i molts somnis per complir. El savi Shakespeare ja ho va dir segles enrere: «El temps és molt lent per als que esperen, molt ràpid per als que temen, molt llarg per als que pateixen, molt curt per als que gaudeixen; però, per als que estimen, el temps és eternitat». Zerolo deixa molt amor, aquest que es fa etern a l'interior de les ànimes, aquest que, com ell va dir més d'una vegada, és el sentiment més pur i el millor militant. Se'n va uns dies abans de complir-se deu anys de l'aprovació de la llei del matrimoni homosexual a Espanya. La llei per la qual tant vas lluitar tu, i molts altres, i que va fer d'Espanya un lloc una miqueta millor. El 20 de juny bufarem les espelmes i ens en recordarem de tu, del teu ampli somriure, de la teva veu serena, de la teva vívida mirada fins i tot en els moments més durs del càncer. Desisteixo d'anomenar-ho amb el genèric malaltia, prefereixo anomenar-ho -càncer- com va fer públicament Pedro després de saber la notícia.

Lluita per la dignitat

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Sempre va ser un valent, amb la coherència per bandera i la lluita per la dignitat dels éssers humans. Estava preparat per a la mort. Em va dir en més d'una ocasió que no li tenia por, que estava preparat com sempre havia tractat d'estar en les urpades de la vida. Potser els que s'han quedat, els més pròxims, els que ara el ploren, estan una mica perduts per la seva absència, perquè ha emprès massa aviat el viatge al son etern. Els que es queden, els que et recorden, els que t'idolatren ara malgrat haver-los resultat en una altra època tan molest i insistent com incisiu, reconeixen la teva lluita i els teus mèrits. Estranya és la vida, perquè ens entestem a exalçar els difunts i massacrar els que encara habiten aquest món. Potser és aquest el seu tribut, l'afany per fer aquest lloc una mica més habitable, conciliador i digne. Queda tant per fer... Encara queden necis covards que, emparats en l'odi, s'atreveixen a insultar-lo després de la seva mort per ser lliure, per ser ell mateix.

Moltes han sigut les paraules d'afecte cap a Zerolo per acompanyar en el dolor el seu marit, Jesús (amb qui -com ell deia- feia 18 anys que estava casat de fet, i de dret des que es va poder), els seus germans i la seva família. Paraules de devota admiració de tots els que ara donen l'últim adéu al secretari de Moviments Socials del PSOE, a l'activista que durant deu anys va lluitar pels drets d'homosexuals, lesbianes, bisexuals i transsexuals com a president de la FELG. Zerolo ens acompanyarà a molts amb el seu somriure, la seva força i la frase que tant em va agradar d'ell sobre el coratge: «Quan som valents, l'encertem sempre». ¡Així sigui! Gràcies per tot, Pedro.