¿S'enfonsarà el PC xinès?

Animat per un article del professor nord-americà David Shambaugh, el debat sobre un més o menys imminent col·lapse del Partit Comunista Xinès (PCX) va creixent entre especialistes, observadors i estrategs. Per a Shambaugh hi ha cinc símptomes de la pròxima i inevitable crisi: la fugida de les elits xineses, l'augment de la repressió interna, la pèrdua d'impuls de la persuasió, la debilitat del règim en la campanya anticorrupció i la incapacitat sistèmica per reformar l'economia. Per a l'antic editor de la revista China Quaterly, només unes reformes polítiques de signe occidentalitzador serien capaces de completar la modernització però la maquinària política esdevé el principal obstacle per a les reformes.

¿El règim xinès està pròxim a la seva caiguda? Malgrat que els trets assenyalats són evidents i revelen problemes de gran calibre de la política xinesa, per compensar, cal fer menció dels esforços del PCX per corregir les seves llacunes i afrontar de manera sistemàtica els desafiaments que planteja la millora de la governança i la satisfacció de les aspiracions de la societat xinesa. És cert que no s'ha de menysvalorar l'immens calat dels reptes que ha d'afrontar el PCX però tampoc infravalorar la capacitat de resistència mostrada fins ara. No pocs van predir el seu final després dels successos de Tiananmen i la caiguda del mur de Berlín, el 1989. Ja han passat 25 anys i no es podria negar que segueixen estant allà amb una militància que, posant al dia el vell mandarinat, catalitza una vasta xarxa que dinamitza i controla tot el que es mou al país amb una metodologia actualitzada i sofisticada. Un altre anunci catastròfic similar es va formular a l'inici del nou segle imaginant els efectes de l'ingrés a l'Organització Mundial de Comerç (OMC) i es va produir tot al contrari del previst pels pessimistes. Avui la Xina està igualment a les portes d'un altre canvi qualitatiu, aquest de més impacte global.

¿Què sorprèn? Que el vaticini que l'aprofundiment de les reformes orientades al mercat conduiria inexorablement a una reforma política de signe liberal sembla menys clar que mai. El mateix actor que promou una cosa impedeix l'altra, cosa que genera desil·lusió en els que confiaven en un paral·lelisme automàtic que parteix d'un equívoc: la idea que els comunistes xinesos ho són només superficialment. El problema és que existeix un corrent important dins seu, més enllà de les faccions, que en el terreny ideològic es manté lleial a un projecte d'aquesta naturalesa per més que es plantegin seriosos dubtes sobre la sinceritat de la direcció política del règim.

El futur del PCX planteja nombrosos interrogants, però en un temps més o menys previsible no sembla que tingui els dies comptats. Malgrat les dificultats, conserva marges de maniobra i fins i tot en l'aspecte econòmic alberga possibilitats de creixement. Per una altra part, externament, pot comptar també amb poderosos aliats interessats a preservar l'statu quo en la mesura que la Xina segueixi proveint de beneficis.

El marge de maniobra del PCX és molt més ampli del que s'imagina en marcs convencionals. I això es deu a una doble interiorització. Primer, la induïda pel pensament marxista, al qual no renuncia i li suma aquesta voluntat leninista de permanència en el poder com a garantia de rumb socialista per més que l'ímpetu emancipador sembli allunyar-se més cada dia; segon, la creixent empatia amb la pròpia tradició cultural i burocràtica en la qual troba un factor afegit de legitimació, a despit de les primeres crítiques amb el pensament tradicional. L'afany d'evitar que el país recaigui en un nou declivi i que aconsegueixi posar fi a les humiliacions històriques i el que sembla una capacitat inesgotable d'adaptació a les noves realitats, confereix al PCX un plus que no s'hauria de menysprear. El partit no gaudeix d'un suport incondicional de la societat cada vegada menys resignada a acceptar les derrapades ètiques de l'oligarquia dirigent, les injustícies, la censura, el deteriorament ambiental o el menyspreu als seus drets. Pel que fa a la resta, a nivell territorial, pateix unes fractures importants, tant en els problemes amb les minories com en les dificultats per controlar les províncies de la majoria Han.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Un model que s'assenta en un pressupost de seguretat pública tan colossal com el xinès pot anticipar una severa crisi i ningú pot rebutjar aquesta hipòtesi davant l'aprofundiment de les tensions socials. Xi Jinping sembla optar com a vacuna per un doble apoderament: del partit-Estat i de la societat a través de la llei. Li pot funcionar i posposar qualsevol col·lapse en la mesura que la modernització segueixi paral·lela a la defensa de la sobirania. La Xina del PCX no farà concessions a les idees liberals d'Occident per seguir avançant en el seu projecte. Hi ha vida més enllà de nosaltres, ens diuen.

Director de l'Observatorio de la Política China.