Els embolics de CiU

La pregunta de la direcció d’Unió als seus militants no és, ni tan sols, una pregunta. Són un conjunt de condicionants que imposen Duran i els seus esbirros. El que exigeixen per poder arribar a plantejar-se la possibilitat d’una Catalunya independent és, paradoxalment, la submissió absoluta al govern espanyol. “Diàleg” i “seguretat jurídica” són filigranes lingüístiques que signifiquen, per a la gent normal, que Catalunya no pot independitzar-se sense el vist i plau d’Espanya i que, per fer-ho, s’han de complir totes les lleis espanyoles. Això és exactament el mateix que dir que no es vol la independència, però es redacta de tal manera que, prenent-nos per curtets, es pensen que cola.

Amb arguments semblants es van despenjar del dret a decidir els socialistes i ningú no dubta del seu espanyolisme. No era lògic mantenir una unitat fictícia al voltant d’un concepte inconcret. A mesura que ha anat passant el temps han anat desapareixent sigles del procés sobiranista, la qual cosa és bona perquè significa que tot es va aclarint.

A la federació CiU ja ens tenen acostumats a una retòrica enrevessada amb eufemismes del tipus “estat propi” i “transició nacional”. Semblava que alguna cosa havia canviat amb el preacord de full de ruta entre CDC i ERC on es parlava, per primer cop, explícitament d’independència. Però hi seguien havent motius per a la preocupació: UDC no havia signat el document. Al mateix temps, els de Duran ni abandonaven la federació ni es comprometien a determinar el seu posicionament abans de les municipals, pretenent així apoderar-se de tants regidors com els fos possible per mitjà de l’engany als electors.

Notícies relacionades

Feijóo, fan de Puigdemont

El complex escenari postelectoral

Tot això feia sospitar que la famosa pregunta a la militància no serviria per aclarir res i alguns ja ho apuntàvem així abans que se sabés. Una formació que es nodreix, precisament, de la manca de claredat, no pot proporcionar l’antídot del seu verí. El més preocupant de tot plegat és que Artur Mas ha donat la seva conformitat a l’estratègia duranista -si és que no és la seva també- dient que no es contradiu amb el full de ruta cap a la independència.

CiU és l’últim reducte d’ambigüitat del procés i molt ha de canviar tot perquè no es carreguin el caràcter plebiscitari de les eleccions de setembre amb les seves cortines de fum i els seus embolics.