Deixem-nos de cognoms
Un dels temes que han aparegut al llarg d’aquesta precampanya és el dels cognoms. No sé si influïts per l’èxit de “Ocho apellidos vascos” o per la propera aparició de la seqüela “Ocho apellidos catalanes”, han estat diversos els que han parlat d’aquest assumpte.
El diari La Razón, en una de les seves portades delirants, titulava “¿135 cognoms catalans?” i recollia una “denúncia” --per dir-ne d’alguna manera-- de Societat Civil Catalana sobre el fet que “ni García, ni Sánchez, ni Rodríguez, ni Pérez, ni Gómez troben un forat rellevant en la candidatura independentista de Junts pel Sí”.
Fent un cop d’ull a la llista hi veurem com hi apareixen cognoms com Romeva i Rueda, només per començar, passant per Reyes, El Homrani, Fernández, Couturier, Ibáñez, Mohedano, Guerrero o Martínez, i acabant per Cumplido i Royes. Però, quina importància té? És que potser són més rellevants aquests que Mas, Junqueras o Casals? No, quina bestiesa.
Després hi ha l’altra vessant d’aquesta qüestió. El candidat de la CUP Antonio Baños va declarar en una entrevista a El Crític: “Sóc català autèntic, és a dir, amb els quatre avis nascuts fora de Catalunya”. Entenc que Baños el que volia emfatitzar és la gran diversitat d’orígens que es pot trobar a la societat catalana, la qual cosa és totalment certa.
Però ara imaginin-se que l’afirmació hagués estat: “Sóc català autèntic, és a dir, amb els quatre avis nascuts a Catalunya”. O, encara més: “amb els quatre avis amb cognoms catalans”, és a dir, amb vuit cognoms catalans. En aquest cas l’autor de d’aquestes afirmacions seria titllat de nazi en un tres i no res.
Afortunadament, l’independentisme català mai no ha tingut entre les seves preocupacions l’assumpte dels cognoms. Que des del nacionalisme espanyol s’intenti provocar en aquest sentit, francament, no m’estranya. El que no es pot fer és entrar al joc, encara que sigui per desmentir-ho.
