Barcelona primer

El dia 24 de maig Barcelona va votar canvi. Un canvi orientat a les polítiques de progrés i a la necessitat d'establir acords que facin governable la ciutat. Aquest és el triple missatge al qual els socialistes intentarem donar compliment. Més enllà del necessari debat que el PSC de Barcelona haurà de fer dels mals resultats obtinguts, en un procés de refundació del nostre projecte, és evident que en un escenari de màxima fragmentació els nostres posicionaments i les nostres decisions tindran transcendència. I som conscients d'això. Per això, gestos com el de suport a la prolongació de Barcelona com a seu del Mobile World Congress és un bon senyal.

Però aquesta unitat en assumptes clau no ha d'ocultar el missatge de les últimes eleccions. A la voluntat de canvi, des de l'esquerra, hem d'afegir-hi necessàriament la governabilitat de la ciutat amb transparència, participació i implicació dels sectors socials, econòmics, culturals i cívics que són els autèntics motors de Barcelona. Un govern obert, col·laboratiu, amb capacitat de generar consensos, que governi per tota la ciutat, que doni confiança i que anteposi les prioritats que Barcelona té; reactivar l'economia per crear ocupació i combatre les causes de la desigualtat creixent. Per a nosaltres és evident que correspon a l'opció guanyadora, i a Ada Colau, la responsabilitat de configurar una majoria al més àmplia possible. També és una evidència que aquesta és la vegada que un candidat a l'alcaldia ha obtingut menys suport. Així doncs, haurà de teixir complicitats i aliances per donar estabilitat i generar confiança.

En la meva opinió, hi ha aspectes clau que hauran de ser considerats per facilitar la governabilitat. El nou govern ha de tenir un programa d'esquerres centrat en els dos principals problemes que té Barcelona: l'atur i les creixents desigualtats. S'haurà de fer amb polítiques de reactivació de l'economia, d'atracció d'inversions, de facilitar l'activitat econòmica de pimes i autònoms, al mateix temps que polítiques actives per a la redistribució del creixement, especialment les «predistributives» com l'extensió del dret a l'educació de 0 a 3 anys, garantir el dret a l'accés a la vivenda, l'abaratiment del transport públic o ampliar la nova renda infantil garantida. Per tot plegat, caldrà recuperar la confiança en el lideratge del sector públic sense menysprear la col·laboració del privat. En cap cas això ha de suposar més privatitzacions, ni externalitzacions injustificades que només han suposat empitjorar el servei als ciutadans i precaritzar condicions de treball.

Caldrà recuperar la força del sector públic salvaguardant un bé molt preat del nostre ajuntament; la solvència econòmica. La dreta ha confós solvència amb austeritat, i ha generat superàvits innecessaris en temps de crisi. També ha confós la necessària lleialtat institucional amb la Generalitat amb una innecessària subordinació política i econòmica. Crec que hi ha marge per incrementar la inversió i la despesa social, però sense abonar polítiques que estiguin fora de l'abast de Barcelona i que comprometin les finances públiques amb plantejaments a curt termini.

Per liderar un canvi es necessiten idees clares, capacitat de diàleg i d'acord, però també confiança en les institucions.La transparència, els principis d'un govern obert i col·laboratiu, reforcen la democràcia. S'hauran de fer les auditories i la revisió de procediments necessaris, però no convé perdre de vista que la tasca primordial del nou govern hauria de ser proporcionar solucions efectives als problemes reals que avui té la ciutat. I, per descomptat, s'haurà de fer respectant el principi de legalitat, base essencial de la nostra convivència.

L'acord que necessita la ciutat de Barcelona és un acord barceloní, en clau de ciutat. Subordinar la governabilitat de la ciutat, o demorar possibles acords a Barcelona fins que s'acabi el cicle electoral català o espanyol és tacticisme, vella política i perjudica la ciutat. No sumaré el meu suport, ni el del meu grup, a cap plantejament que pretengui convertir Barcelona en moneda de canvi.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Els pròxims dies continuarem dialogant amb cadascun dels grups polítics perquè Barcelona sigui governable. La nostra participació no està decidida, dependrà de les propostes, els programes, del que expressi la ciutat i del que decidim col·lectivament al meu partit. Som plenament conscients de la nostra responsabilitat i per això posaré tot l'esforç i tota la capacitat política que els ciutadans ens han atorgat per aconseguir que Barcelona no s'aturi, i torni a ser la ciutat justa, oberta, moderna i pròspera amb la qual tants barcelonins volem tornar a somiar.

Alcaldable del PSC per Barcelona.