Taxa Amazon: desafiament global, resposta local

L’any passat, les vendes mundials d’Amazon es van situar per sobre dels 450.000 milions de dòlars dels EUA. Parlem d’una xifra més gran que el PIB de països com Dinamarca o Xile. En una dècada, el volum de vendes de l’esmentada companyia s’ha multiplicat per 10, cosa que demostra l’acceleració del comerç electrònic, sobretot arran de la pandèmia.

L’impacte d’aquest fenomen és molt visible a les grans ciutats. No podem mirar cap a una altra banda, perquè aquesta realitat global genera importants desafiaments a escala local. L’altre dia vaig anar a comprar a una botiga del meu barri i, just davant, vaig trobar una furgoneta d’una gran companyia de repartiment en doble fila. És una imatge habitual. El comerç electrònic implica reptes relacionats amb la congestió del trànsit, amb la contaminació atmosfèrica i acústica i, sens dubte, també amb l’afectació sobre el comerç local, que no pot competir en igualtat de condicions amb les grans plataformes.

Els municipis hem d’oferir respostes que ajudin a governar una realitat molt present als nostres carrers. Una realitat, no ho oblidem, que està relacionada amb la intensa transformació digital de les nostres comunitats i el consegüent canvi d’hàbits entre la ciutadania.

Per això, des de l’Ajuntament de Barcelona hem anunciat la creació d’una taxa per gravar l’activitat de les grans empreses de repartiment a domicili que operen a la ciutat. Era un compromís de l’actual mandat, que jo mateix he defensat amb insistència des de fa anys.

La nova taxa només la pagaran els operadors que facturin més d’un milió d’euros a l’any per entregues en domicilis i els ingressos que es generin es destinaran a donar suport al teixit comercial local. No es grava ni el consumidor final, ni el petit repartidor autònom, ni les entregues en punts de recollida (com taquilles o botigues).

Amb això perseguim diversos objectius. D’una banda, evitar la total discriminació entre les condicions fiscals dels negocis de proximitat i les plataformes de comerç ‘online’ (que fins ara pràcticament no pagaven impostos municipals). D’altra banda, afavorir un canvi d’hàbits cap a un model sostenible, perquè cada vegada utilitzem més els punts de recollida de paquets i evitem tenir la ciutat plena de vehicles de repartiment saturant l’espai públic.

Aquesta és una mesura pionera. Barcelona serà la primera gran ciutat d’Espanya que apliqui una taxa d’aquest tipus i, per tant, estem obrint un camí que resulta imprescindible explorar. Estic més que convençut que altres municipis estudiaran com continuar l’exemple de Barcelona. El que avui a alguns els podria semblar una gota a l’oceà, demà pot convertir-se en un fet diferencial per a moltes ciutats que defensem que l’activitat econòmica sigui compatible amb la sostenibilitat i una fiscalitat justa.

Notícies relacionades

¿‘Reset’ en el sector tecnològic?

¿Són efectives les protestes climàtiques als museus?

La nova taxa també serà un exemple de com, amb decisió i voluntat, des de les ciutats podem fomentar que la transició digital es faci amb una visió més humana. En aquesta idea de fons rau també el que significa ser una veritable ‘Smart City’, una capital que advoqui per situar les persones en el centre del desenvolupament tecnològic.

En definitiva, no es tracta de posar portes al camp, sinó sobretot que contribuïm a obrir una nova etapa en què els grans actors globals de la digitalització siguin conscients que han d’assumir més compromisos a nivell local. És de justícia que així sigui.