El preu de la intimitat

Facebook, aquella companyia tan simpàtica i tan guai, ens ha amenaçat. Segons sembla, no estan gaire conformes amb una exigència que els volen imposar les autoritats europees i que els obligaria, a més de complir amb les lleis genèriques de protecció de dades de la Unió Europea, a respectar també les diferents lleis vigents en cadascun dels seus estats. Creuen que aquesta proposta és dolenta per al seu negoci, basat en l'explotació de la privacitat, i per això un dels seus dirigents ha publicat recentment un article al Financial Times on amenaça d'incrementar els costos i no actualitzar els seus serveis a Europa si finalment s'aplica aquesta regulació restrictiva. Entenc l'enrabiada i, fins i tot, la sorpresa dels responsables de la companyia. ¿Regular el nivell de transparència i d'informació que estem diposats a posar en les seves mans? ¿Respectar les lleis? ¿Adaptar-se a la diversitat i a l'especificitat europea? Sona molt bé, però són conceptes molt allunyats del sistema de valors preponderant en aquestes multinacionals d'imatge molt simpàtica i molt guai, però de comportament més aviat lliure, incomplidor i salvatge. Ho dic perquè, fins ara, aquestes grans empreses, símbols rutilants del nou segle, s'han caracteritzat per buscar sempre totes les escletxes possibles per fugir d'obligacions i compromisos.

En relació amb això, no deixa de ser ben curiós i significatiu el que ha fet Mark Zuckerberg en la construcció de la seva nova vivenda a Califòrnia. Segons ha trascendit, l'inventor de Facebook, per protegir la seva intimitat i garantir el secret, ha fet signar un duríssim contracte de confidencialitat a tots els treballadors i a les diferents empreses implicades en les obres. I com que amb això sembla que no en tenia prou, per a més protecció ha comprat totes les mansions del voltant. Una paradoxa tremenda. Ell, que s'ha fet ric compartint la nostra intimitat, és capaç de qualsevol cosa per blindar la seva.