A Barcelona són plebiscitàries
L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha remarcat durant les darreres setmanes que unes eleccions municipals llegides des d'una òptica independentista “no li convenen”. Més enllà de si li convenen o no, que m'és igual, estic d'acord amb ell en que és necessari no prendre's massa seriosament el caràcter plebiscitari de les municipals. Les lògiques locals solen ser d'allò més diverses i interpretar els resultats com una mena d'enquesta sobre l'independentisme no seria realista.
Per descomptat, com millors siguin els resultats dels partits independentistes, millor serà per a l'independentisme. Això es fa amb una feina continuada des de la base, fent llistes amb els millors, els més preparats, amb gent implicada. El que no es pot fer, i no es fa, és aquesta mamarratxada de les llistes fantasmes en la que l'espanyolisme és el campió, especialment el PSC i el PP.
Comparteixo, doncs, el discurs de Trias, “salvo alguna cosa” –com va dir aquell. El que no comparteixo és que precisament és a Barcelona on aquestes municipals han d'adquirir un caràcter plebiscitari. A Vilafant o a El Pinell de Brai potser no sigui tant necessari, però a Barcelona, si la ciutat vol aspirar a ser la capital d'un estat europeu, seria convenient que el govern resultant dels comicis combregui amb l'independentisme. Sinó, si s'aposta simplement per seguir essent una capital de província com Zamora o Albacete, que es voti espanyolisme.
Però Trias ja ha dit que “no li convé” i és per això que des del seu equip de campanya es posa tant èmfasi a polaritzar les eleccions barcelonines entre CiU i Barcelona en comú, perquè traient l'espantall del comunisme judeo-massònic d'Ada Colau s'intenta que el ciutadà obviï l'independentisme diàfan d'Alfred Bosch.
Cal no oblidar que durant aquesta legislatura a Barcelona s'ha apostat per un model de ciutat que ha anat molt bé al PP. Per exemple, l'ordenança de terrasses ha ajudat a la privatització d'espais públics i l'ampliació de La Maquinista s'ha pactat a cara descoberta amb els populars. També s'ha parlat de pactes menys evidents, com el que va suposar la tebiesa de CiU en el suport a l'entrada de la capital catalana a l'Associació de Municipis per la Independència.
Fer una campanya maniquea contra els mals del quissoflautisme és la situació idònia per a CiU, que podrà seguir entenent-se amb els populars mentre menysprea Bosch o l'acusa de no ser taxatiu en la negativa de pactar amb Colau. Però no podem deixar-nos que, mentrestant, l'alcalde ha declarat mostrar-se obert a pactar amb qualsevol, inclosos Colau i Fernández Díaz. Aquesta llibertat de moviments “sí que li convé”.
