En perill d'extinció

El dia que vaig acabar la carrera de Ciències de la Informació ho vaig fer amb el convenciment més absolut que a l'última cosa a la qual em dedicaria seria al periodisme. Això s'explica perquè en aquells anys i en aquella facultat, cada curs, tots els professors, o gairebé tots, ens repetien de manera sistemàtica i metòdica que no sabien què fèiem allà, que la cosa de la comunicació estava fatal i que mai trobaríem feina com a periodistes. La veritat és que, objectivament, tenien raó, en aquells temps, inicis de la dècada dels 80, al país només hi havia quatre diaris, tres ràdios i una televisió i, a sobre, per acabar-ho d'adobar, el món dels mitjans era un món tancat i de difícil accés.

Afortunadament, la situació va canviar i en aquests últims anys hem viscut una autèntica revolució de la comunicació que ha transformat i ha millotat les nostres vides. Els mitjans tradicionals i els nous, especialment la indústria audiovisual, han esdevingut un sector estratègic que, més enllà dels valors intangibles que aporta, ha servit per generar riquesa i per crear milers de nous llocs de treball. Això ha comportat que també s'hagi incrementat l'oferta universitària adreçada a aquest sector. A Catalunya actualment hi ha 9 universitats d'on surten cada any 400 nous professionals de la comunicació disposats a incorporar-se a aquest mercat de treball. A aquests joves, que estan infinitament més ben preparats que no pas ho estàvem nosaltres quan vam sortir de la universitat, tornen a augurar-los un futur ben negre. És el que van denunciar de manera dramàtica la setmana passada els Productors Independents de Catalunya amb el suport d'algunes universitats, quan van afirmar que el sector està en «perill d'extinció». Una situació que hem de saber revertir, no només per millorar les perspectives de futur d'aquest joves, sinó, sobretot, per salvar un teixit industrial i cultural que és vital per al nostre país.