'Te llamo trigo por no llamarte...'

El Govern central no vol donar a conèixer el nom dels ciutadans que, després de defraudar Hisenda, es van acollir a l'amnistia fiscal de Montoro. Ara bé, si li fas cas a Montoro no és una amnistia fiscal, sinó una regularització. Ho has agafat, ¿oi? Ja ho va dir Chiquito: «Te llamo trigo por no llamarte Rodrigo». Que si és Rato, no és trigo limpio. No obstant, Soraya, la vicepresidenta, va deixar anar que es tractava d'u­na amnistia fiscal. ¿Ho veus? Tant és com es digui. El que importa és que no sapiguem com es diuen els defraudadors. I després d'afirmar que era una amnistia, Soraya se'n va anar a Sevilla, a la Feria de Abril. A ballar sevillanes. I alegrement deu haver pensat: per a què ens hem de complicar la vida publicant el nom dels que no van pagar a Hisenda. I, vinga, a seguir fent palmes, i olé. Olé la llei, que, segons el PP, no permet publicar aquesta llista. ¿T'estàs preguntant com sabrem qui són els dolents en aquest país? És bufar i fer ampolles. Només cal llegir la premsa. Aquí tens un parell de noms que sí que s'han publicat: Manuel García Carro i Emilia Soria. Manuel és un gallec que va ser condemnat a pagar una multa per robar prunes. Compte amb ell. Els amnistiats són germanetes de la caritat comparats amb aquest home. Per això, es mereix que tothom sàpiga el seu nom. I el mateix d'Emilia Soria. Aquesta valenciana va ser condemnada a un any i deu mesos per fer servir una targeta de crèdit que es va trobar al carrer. Amb els 200 euros que va treure va comprar bolquers i menjar per als seus fills. Quina manera de passar-se. Ni punt de comparació a blanquejar capitals, que no té importància. Per tant, per a què molestar, donant a conèixer la seva identitat, els que van blanquejar gràcies a l'amnistia. Però compte amb Emilia. Encara sort que la llei no impedeix que sapiguem el seu nom.

Canviar la llei

I si se t'acaba d'acudir que canviïn la llei per saber com es diuen els defraudadors, fas tard. A l'oposició ja se li ha acudit. Per exemple, Rosa Díez ha assenyalat que els ciutadans tenen dret a saber aquests noms. «I si s'ha de canviar la llei, que es canviï», ha afegit. Però el PP, que té majoria absoluta, no està per la feina. En téé una altra, de feina. No l'interrompem. A veure si, al final, tot el que han fet fins ara no servirà de res. Cospedal ho ha deixat clar: «Hem treballat molt per saquejar el nostre país». ¿Què et creies, que es feia en un moment? Doncs no n'encertes ni una, perquè s'ha de treballar a preu fet. I no cal ser un Rato o un Bárcenas per aportar el teu granet de sorra. Sense anar més lluny, un regidor del PP en una localitat valenciana li va robar l'iPhone a una assessora del partit i, després, l'hi va vendre a un amic. L'assessora el va denunciar i ell va acabar dimitint del càrrec. Es va publicar el seu nom, però jo no l'escriuré perquè sé que al PP no li agradaria. Només escriuré el seu cognom: Sanmartín.