Preparat, llest, abandono

Tinguin coratge. Mirin-se als ulls i diguin: «Abandono». Ho sé, és el consell oposat a l'habitual, però es pot fer, i a vegades s'ha de fer. No acabin tots els projectes que comencin. Acceptin-ho. Aquest, en concret, és un fracàs. Ha sortit malament. ¿Què passa? Siguin valents i facin-se un favor. Aturin-se, i a més estiguin orgullosos de fer-ho.

Sé que no queda bé i no és el que ensenyem a les escoles de negocis. Ni tampoc el que expliquen els emprenedors. Gairebé sempre s'inculca la perseverança com a virtut imprescindible, i es fa del refrany «qui cerca, troba» un autèntic manament.

Com tot en la vida, hi ha matisos. L'abandonament té colors, hi ha derrotes tolerables (o inadmissibles), fracassos positius (ho saben inventors i científics) i errors que, ben desballestats, permeten extreure'n peces que ens portin a construir més endavant l'èxit.

Conec empreses, no precisament petites, que són impecables en la gestió de projectes. Algunes fins i tot disposen d'una PMO (Project Management Office), una mena d'oficina de projectes, que s'encarrega de gestionar amb la precisió d'un rellotge suís les iniciatives d'una empresa. I creguin-me, ho fan realment bé. Només tenen una pega. En la majoria de casos, no saben abandonar projectes.

Això es deu a múltiples causes: caps que no resisteixen acceptar que no ha sortit bé, hiperinflació d'idees, empleats aterrits que no poden admetre que la iniciativa s'ha enfonsat... I en lloc d'enterrar un projecte (sí, un acte que n'escenifiqui el final), veiem com s'eternitzen, reneixen perquè mai van morir, i en definitiva llangueixen a la gola de la corporació per ocultar el que són.

Una diferència entre guanyadors i perdedors és precisament aquesta, que els primers saben quins projectes val la pena abandonar. I a més, saben com fer-ho. Es permeten fracassar dins d'un context. I no és una feina senzilla. Perquè abandonar és un procés, és crear uns passos que facin digerible desistir. Així, igual que el boxejador no pot tirar la tovallola i quedar-se al ring, a l'empresa hem de legitimar l'abandonament creant unes regles de joc que facin tolerable la derrota, si la podem anomenar així, i permetin abandonar el camp de batalla abans que sigui tard.

M'agrada parlar de la roda del fracàs en les conferències que imparteixo.  Explico que en la innovació el fracàs és tan habitual que convé estar preparats, disposant de deu passos concrets i acordats per tots plegats, per afrontar-lo amb garanties i sabent què fer quan ens visiti, perquè ho fa més sovint del que ens agradaria.

Notícies relacionades

Ferraz, la Moncloa i l’UCO

Una opa amb més transparència

Es tracta de sortir d'un projecte de manera intel·ligent. La primera cosa, i la més important, és definir què és èxit i què és fracàs. Se sorprendrien de conèixer els resultats de la meva última investigació en aquest sentit: dos terços dels directius no saben què és una cosa i què l'altra.

¿Vostè hi està disposat? Preparat, llest, abandono.