"Tots els uruguaians naixem cridant gol"

«Tots els uruguaians naixem cridant gol», escrivia Edu­ardo Galeano, i ahir a la nit la seva veu es va fer tan lúcida com tota la seva obra. Però curiosament un dels elogis més grans que li va dedicar a Luis Suárez va ser justament per evitar-ne un al Mundial de Sud-àfri­ca. «Gràcies a aquest acte de patriòtica bogeria, ell va ser expulsat, però Uruguai no». Galeano sempre va estar rendit a la màgia de Messi, l'únic futbolista que el feia «estimar i somiar» i de qui va elaborar una curiosa teoria, que va entusiasmar tant el crac que li va enviar una samarreta. «Messi és un cas únic a la humanitat. Així com Maradona du la pilota lligada al peu, Messi porta la pilota ficada al peu. És un fenomen físic inversemblant. Científicament és impossible. ¡Però és la veritat!»,  deia.

La teoria de Galeano va tornar a complir-se ahir a la nit, com tantes i tantes vegades. Tot i que Leo no va marcar, la pilota va seguir dins del seu peu. Però ahir a la nit, qui va fer una cosa semblant amb la pilota va ser el seu compatriota Suárez, que no va actuar d'«arquer» i, des de dins del peu, li va fer dos túnels a  David Luiz (sí, el primer central de la llista del Barça per recomanació de Rosell) abans de dibuixar dos golassos. Ningú mereix una teoria com la de Messi, però el millor homenatge a Galeano l'havia d'escriure un uruguaià que també va néixer cridant gol i que s'ha passat la vida fent-ho. Va deixar de fer-ho a Sevilla, i un tipus com ell havia de redimir-se.

Ningú està més a prop de Berlín que el Barça, amb un peu i mig, sinó tots dos, en semifinals per més que Mathieu s'entestés a mantenir la seva ratxa golejadora amb la porteria canviada. Ni aquesta mala sort deshonra la contundent actuació blaugrana, superior des del principi fins al final i especialment hegemònic quan més fidel va ser a la identitat de la qual altres vegades ha perdut el rastre, simbolitzat per la valuosa aparició de Xavi. No hi ha fórmula més magistral per a aquest equip que la combinació de part del que va ser amb el que pretén ser, una obligada evolució per la inclinació que ha patit al camp cap endavant a partir de la convivència de Messi, Neymar i Suárez.

Notícies relacionades

Netanyahu i Hamàs, més sols

Canviar de bàndol

El Barça marxa més ferm per Europa que qualsevol altre. Si de cas només el sorprenent Porto se li acosta, després que en el doble duel de banquetes amb aire blaugrana d'ahir (Luis Enrique-Blanc i Guardiola-Lopetegi), el Bayern quedés seriosament tocat. No ho tindrà gens fàcil, de la mateixa manera que el Madrid tampoc pot sentir-se tranquil, després d'haver flirtejat amb el desastre davant el Schalke 04. Europa s'ha posat exigent i ja va fer fora sense contemplacions el llastimós Chelsea de Mourinho. Ho va aconseguir (s'ha de recordar per als que des de Madrid desmereixeran l'èxit blaugrana) un PSG amb 10 i amb pròrroga inclosa. Així que, donant per fet que el Barça no farà chuminadas, s'ha de veure quines tres bolesl'acompanyaran en el sorteig de les semifinals.

Galeano hauria celebrat els dos gols de Suárez, l'executor de la bona obra blaugrana. Berlín està una mica més a prop. El Barça va pel bon camí i Messi segueix «amb la pilota ficada dins del peu».