Últim cartutx

Al final, darrere la sospita, hi havia l'evidència que Hillary Rodham Clinton mai ha tirat la tovallola de cara a ser la primera dona presidenta dels Estats Units. El seu esperat anunci de presentar-se a les primàries demòcrates va arribar sense soroll, amb més humilitat, menys supèrbia i la certesa que és i serà el seu ara o mai.  Amb 67 anys i el terreny aparentment més lliure que quan va perdre davant Obama, Clinton sap que el 2016  és la seva última oportunitat per aconseguir la gesta per la qual fa dècades que lluita. Ella no és la mateixa que fa vuit anys, està més ben col·locada i camina sense rivals que puguin fer-li ombra en les presidencials. La qüestió és: ¿els Estats Units estan preparats perquè una dona assumeixi el comandament? El seu pitjor enemic no ha sigut ser només una dona, sinó una dona independent, activa i no passiva, de caràcter fort i ambició suprema. La societat la va castigar per voler sortir dels cànons establerts per a una primera dama i, curiosament, la va defensar per tolerar les banyes públiques del seu marit.

Candidata d'Amèrica

Hillary Clinton no arriba per guanyar, però sí per ser la candidata d'Amèrica, perquè sap que la falta d'humilitat va ser el que la va destronar en un passat. Si arriba a les presidencials i aborda la gesta de ser la primera dona que ocupa el Despatx Oval, sento confessar que com a dona l'aplaudiria, però com a ciutadana esperaria a veure canvis en la seva política i que deixés aquesta ambivalència que tant l'ha perjudicat.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Hillary Rodham Clinton es presenta com l'Àvia d'Amèrica, conciliadora, experimentada i que es preocupa pels seus ciutadans. En el vídeo de l'anunci de la seva candidatura a les primàries apareix com una ciutadana més, coneixedora de l'esforç que es necessita per fer tirar endavant qualsevol tipus de família o negoci i la necessitat d'imprimir il·lusió i confiança; d'aquí ve que el seu eslògan sigui Cada dia els americans necessiten un campió i jo vull ser aquest campió. Aposta més que mai pel seu lideratge, per la seva maduresa, per la marató recorreguda fins a estar una altra vegada a la casella de sortida per aconseguir el somni americà: la Casa Blanca.

Encara que molts segueixin considerant la seva gesta com la d'una ambició desmesurada, jo insisteixo a anomenar-ho tenacitat i un exemple de coratge i superació davant qualsevol adversitat. No ho ha tingut fàcil; primer el seu marit i després competir contra el primer candidat negre de la història del seu país, que va aconseguir recuperar la il·lusió perduda des de J.F. Kennedy. Comença la carrera per a les presidencials i la seva opacitat en diferents qüestions li pot costar car. Els Clinton són ja més que una marca, són un negoci milionari. Però ella ha decidit córrer una altra vegada, altres s'han quedat pel camí. Hillary aposta per morir a la sorra i cremar el seu últim cartutx.