TU I JO SOM TRES
'Montadito' Donostia & Sevilla
María León i Jon Plazaola, en una escena de la telecomèdia ’Allí abajo’, d’Antena 3 TV. /
Ha tingut una arrencada espectacular la telecomèdia Allí abajo (Antena 3 TV). Home, han sabut fer un exercici molt divertit: trasplantar a Sevilla, gràcies a un viatge de l'Imserso, una mare i el seu fill, donostiarres profunds, amb Rh negatiu de primera premsada en fred. I, és clar, es produeixen situacions, diàlegs sobretot, molt ben elaborats pels guionistes, que ens arrenquen de seguida les rialles. La gràcia no solament ha consistit a contraposar els girs lingüístics entre bascos i andalusos; darrere de la fenomenologia del verb, tan diferent, subjau el caràcter, la manera de veure la vida. O sigui, tota una filosofia de com ser i estar al món. María León, sevillana de soca-rel, germana de Paco León i filla de Carmina Barrios -que, per cert, també treballa en aquesta sèrie-, conforma un personatge de contrast amb el basc Jon Plazaola. Aconsegueixen moments molt graciosos.
També hem tingut l'alegria de tornar a disfrutar d'Óscar Terol, humorista de molt èxit a Vaya semanita (ETB), i que aquí interpreta un dels amics donostiarres de Jon. No m'estranyaria que en pròxims capítols Óscar viatgés també a Sevilla i ens proporcionés més delirants i divertides escenes de xocs de llengua, cultura i costums. Fa més de mig segle, Fernando Díaz-Plaja, notable escriptor, periodista i professor d'Història, va tenir un colossal èxit amb un llibre titulat El español y los siete pecados capitales. A través dels pecats de la ira, la gola, la peresa, l'avarícia o la supèrbia, va tenir l'encert de retratar com de diferents podem arribar a ser els habitants d'aquest país. O dit d'una altra manera, les moltes Espanyes que hi ha en aquesta Espanya que alguns creuen una i única. En certa manera podríem considerar la telecomèdia Allí abajo com un pas de rosca més televisiu, lúcid, d'aquell èxit editorial de fa mig segle.
CATARACTES.- Excusin que parli de mi, però el cas va més enllà de la meva persona. Acabo de ser operat de cataractes. Als dos ulls. Els oftalmòlegs no se'n sabien avenir a l'advertir que l'opacitat del cristal·lí m'havia sobrevingut de cop. En una sola nit. Patapam. D'improvís. Analitzant el cas amb el meu canari flauta Papitu hem descobert que la nit fatídica va ser exactament la del dissabte 21 del mes de març passat. O sigui, l'horrorosa nit en què TVE-1 va estrenar La alfombra roja Palace. ¡Ahh! Avís a la ciutadania: hi ha risc de patir cataractes si s'exposen a la caspa del ventríloc.
