Sigles

Res més eficaç que crear unes sigles de fàcil pronunciació perquè es vagin desgastant en el debat diari, sigui en l'àgora pública o en la menudesa de la perruqueria o del bar. De totes les creades els últims anys, la de millor adaptació ha sigut la Sareb, que competeix amb la de Frob. La primera al·ludeix a la societat publicoprivada que es va fer càrrec de tots els immobles de difícil venda o lloguer de bancs i caixes espanyols. La segona, tres quarts del mateix: el diner publicoprivat necessari perquè els clients de les caixes i d'algun banc no perdessin  tots els seus estalvis.

Així ens van acontentar: som un Estat de l'abundància -de benestar és una altra qüestió- capaç d'assumir els errors de la banca privada fins al punt de compartir, amb diner públic, la propietat de centenars de milers de locals, pisos, edificis i promocions inacabades que tenen el seu origen en decisions dels consells d'administració dels bancs. D'acord que fos necessari per salvar el model capitalista que tant apreciem. D'acord que era previsible, com ens vam assabentar ahir, que d'aquestes operacions comptables ha acabat sent la Sareb la que patirà els números vermells del disbarat. Però no s'hi val que a sobre es pretengui que el tonto sigui el gestor públic.