Intangibles
Contractes dinàmics
En les ciències, com en la vida, a un diagnòstic equivocat el segueixen solucions equivocades. Si el diagnòstic es manté pot ser perquè canviar els models mentals és difícil o perquè algú se'n beneficia. O per totes dues coses.
Està passant amb els programes de foment d'ocupació, on es perpetuen les receptes malgrat la seva poca utilitat. ¿Per què? Segur que algú en deu sortir beneficiat, però aquí el que és rellevant rau en la dificultat de molts d'entendre que el mercat laboral està patint un canvi profund, on tant les polítiques com les estratègies personals de recerca de feina de sempre encaixen malament.
L'empresa d'intermediació laboral ODEsk explica de forma breu (en anglès) els principals trets d'aquell mercat emergent. És possible que no els agradi, però és la novetat. Ho poden visualitzar a: https://www.youtube.com/watch?v=G8Yt4wxSblc .
¿I què és el que està emergint? Les empreses estan recuperant l'essència del taylorisme-fordisme, descomponent les tasques en trossos i col·locant en subhasta part d'aquelles tasques al mercat obert. Creixen els llocs experts on es plantegen problemes puntuals a la recerca del professional que ofereixi la millor solució a preu adequat. Innocentive.com o Yourencore.com en són dos referents.
El que importa no és la persona sinó les seves competències professionals puntuals per a tasques puntuals. En aquesta línia, les empreses pressionaran perquè les contractacions puguin ser instantànies i intermitents, segons les necessitats de cada moment a través de contractes dinàmics i senzills. I aquí una dada per a la reflexió. La durada mitjana dels contractes a Espanya ha passat de 79 dies l'any 2006 a 53 el 2013.
Creixen en conseqüència les empreses eixam, en què els equips de treball es creen i es desfan ràpidament, amb persones col·laborant en diversos projectes. Una forma de treballar idònia per a les noves generacions amb capacitat d'adaptació ràpida a tasques diverses i creixent rebuig a la perseverança, però un ecosistema agressiu per als grans, entenent com a tals els que encara creuen en una feina estable.
Notícies relacionadesEs paga pel que s'aporta en cada moment, i es remunera de forma diferent cada tipus de tasca i el temps que s'hi dedica. Tots els temps no productius, pauses puntals o vacances, van a càrrec del treballador.
El que emergeix és un mercat poc regulat, en què els individus que coneixen i s'adapten a les seves regles sobreviuen; un ecosistema on la col·lectivitat i, per tant, els sindicats s'adapten malament. ¿És bo? Probablement no, però qualsevol que sigui la resposta l'important és ser conscients que ignorar o negar aquesta realitat emergent ajuda al seu enfortiment. ¿És el que volem?
