tu i jo som tres
Ressò televisiu de la tragèdia
Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal. /
Un punt clau en la informació televisiva de la catàstrofe aèria va ser l'arribada dels familiars a l'aeroport de Barcelona. ¡Ah! Aquell colossal desplegament d'efectius de totes les cadenes buscant les famílies que anaven arribant, destrossades, a mi em va fer témer el pitjor. Vaig témer les esgarrapades de les càmeres sobre aquestes persones trencades. Vaig témer la recerca del dolor per transformar-lo en espectacle. Vaig témer que la informació televisiva, una vegada més, derivés en aquelarre depredador, posant-se sobre aquests familiars amb l'únic objectiu de donar un repunt sensacionalista i morbós a costa del calvari aliè. He de dir en honor a la veritat que els meus temors no es van complir. En general, el seguiment de les càmeres a les famílies que arribaven envoltades de llàgrimes i aflicció va ser respectuós. També és veritat que aquests familiars van passar ràpids, sense aturar-se. Quan un acaba de rebre un cop de forma tan cruel no és la tele el que busca, precisament. Van passar fugaços, envoltats en la seva aflicció, i van sortir amb la mateixa celeritat i encara amb més dolor, molts de camí cap a l'hotel Rey Don Jaime de Castelldefels, on van pernoctar. Un hotel -ara em ve al cap- que l'abril de 1972 també va ser notícia, molt a desgrat seu, perquè allà es va suïcidar l'actor George Sanders.
Una de les cadenes que va actuar amb més celeritat va ser Antena 3 TV. El mateix dimarts a la nit va preparar ràpidament un programa especial conduït per Lourdes Maldonado i Alfonso Egea. Van tenir la virtut de convidar a la seva taula professionals del món de l'aviació. Gairebé no hi havia tertulians, aquestes criatures tan habituals que surten contínuament a parlar del que sigui. Això va ser una sort, una decisió del programa que, com a espectador, agraeixo. Almenys, la majoria dels que van parlar, encara que tot eren hipòtesis i especulacions, sabien del tema.
A Las mañanas de Cuatro d'ahir, pocs minuts després que se sabés que va ser el copilot Andreas Lubitz qui va causar la tragèdia, Jesús Cintora va entrevistar Pilar Vera, la valerosa dona que és presidenta de les víctimes d'aquell altre tràgic vol, el JK5022 de Spanair. Va tenir paraules duríssimes, alertant de la situació de molts pilots que estan treballant «com a autònoms o falsos autònoms». I va afegir: «Volar de Barcelona a Düsseldorf no pot costar 40 euros, que és el mateix que costa un taxi de Barcelona a l'aeroport». Té una gran part de raó.
