Anar al contingut

El debat sobre la formació infantil

Mares de dia, sí gràcies

Clara Lechuga

Les famílies han de poder escollir un àmbit educatiu pròxim i reduït per als seus fills més petits

A rran de l'article d'opinió Mares de dia: no, gràcies d'Irene Balaguer, presidenta de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, publicat en aquest diari el 3 de febrer passat, des de l'Associació de Mares de Dia Llars de Criança fem les següents reflexions. En primer lloc, volem expressar el nostre reconeixement a la senyora Irene Balaguer i a Rosa Sensat per la llarga trajectòria de lluita, esforç i treball en pro de l'educació dels nens al nostre país. Així mateix, des de Llars de Criança demanem una legislació i regulació de la nostra professió per garantir a les famílies amb nens de 0 a 3 anys una alternativa de qualitat a l'escola bressol o a la llar d'infants, quan així ho volen. Les mares de dia som persones degudament formades que oferim a la nostra llar un servei d'atenció i cura dels nens en grups reduïts (màxim quatre), per a famílies que busquin una opció professional de petit format en un ambient pròxim, tranquil i amorós.

La nostra associació acompanya aquelles persones interessades (siguin dones o homes) en l'especialització com a mares de dia i promou la formació contínua amb l'objectiu de garantir una bona preparació tant pedagògica com personal. Amb aquest objectiu facilita la formació en primers auxilis especialitzats, manipulació d'aliments, etcètera...

Les famílies són les primeres responsables de cuidar i educar els seus fills i les seves filles; per aquest motiu, creiem que les inversions governamentals que van dirigides a l'etapa de la petita infància haurien de garantir que el nen pogués estar amb la seva família més temps, allargant les baixes de maternitat / paternitat.

Quan la família no pot fer-se càrrec del seu fill o filla perquè ha de treballar, busca una opció que la substitueixi. És aquí on entren en joc diverses possibilitats, i una més d'aquestes opcions és la de les mares de dia. Així que creiem que, si els desitjos i les necessitats de les famílies van encaminats a escollir aquesta opció, han de tenir dret a optar-hi lliurement sota el paraigua de la legislació, ja que constitueix un dret constitucional decidir quin tipus d'educació volem per als nostres fills.

Fins ara estàvem submergits en una realitat que ens obligava a deixar els nostres fills en guarderies públiques o privades quan anàvem a treballar. No hi havia, al nostre país, altres opcions constituïdes de qualitat per als nens i les seves famílies. La història ens demostra que la figura de la mare de dia ha estat molt present en països d'Europa i Amèrica del Nord i en diferents moments econòmics des de fa molt de temps. Si, com assenyala la senyora Balaguer, entre les mares de dia es donen «patologies inherents» a la feina en solitari, aquestes seran les mateixes que es troben en qualsevol altra professió de caràcter liberal. Creiem que aquestes «patologies» es poden acompanyar amb una bona xarxa de suport com la que tenim i oferim a la nostra associació.

La figura de la mare de dia, gràcies a la ràtio reduïda, ofereix una atenció individualitzada als nens, i així es pot acompanyar les seves emocions i respectar les seves necessitats i la seva autonomia. Oferim un temps lent, adaptat als ritmes dels nens, i una activitat no dirigida i específica per a cadascun d'ells. Acompanyem les famílies en el procés de criança i afavorim que puguin entrar a la nosttra llar i participar-hi. Per a algunes famílies aquest model d'acompanyament és fonamental i no el troben en l'oferta convencional, en què les ràtios de nen per educador resulten molt més elevades.

Encara que és una figura molt normalitzada en molts països d'Europa (com França, el Regne Unit, Irlanda, Alemanya, Bèlgica, Holanda, Suïssa, Dinamarca, Suècia, Finlàndia ...) i al Canadà i els Estats Units, al nostre país no està legislada ni regulada. És com si no existís. I la història recent ens mostra que, en l'àmbit de la petita infància, quan no s'ha regulat ni s'ha legislat, és precisament quan han aparegut iniciatives diverses, que no tenien res a veure amb les mares de dia, a vegades exclusivament lucratives i de dubtosa qualitat.

Per últim, pensem que els diversos col·lectius que es dediquen a la cura i l'educació dels nens en l'etapa de 0-3 anys hem d'unir forces per reclamar canvis importants en les polítiques legislatives i econòmiques del nostre país, vetllant sempre i únicament pel benestar dels nens, en comptes d'entrar en guerra entre els uns i els altres. Per això des de l'Associació de Mares de Dia Llars de Criança diem ben alt: «Mares de Dia per a qui ho desitgi: sí, gràcies». Presidenta de l'Associació Llars de Criança.

0 Comentaris
cargando