Intangibles
Rajoy i la síndrome de 'Blad Runner'
La Fundació de les Caixes d'Estalvis (Funcas) vaticina que l'economia espanyola creixerà un 3% aquest any multielectoral de 2015. Els experts del BBVA no van tan lluny, però preveuen una pujada del 2,7% del PIB. Totes dues dades són espectaculars i haurien de permetre oblidar la crisi i impulsar amb força la creació de llocs de treball.
Les previsions de Funcas no són sospitoses, com ho ratifica que al capdavant de la institució que presideix Isidre Fainé figuri com a director general Carlos Ocaña, el que va ser secretari d'Estat d'Hisenda en el Govern de Zapatero, poc donat a previsions triomfalistes.
Funcas va ser ideada i impulsada per Enrique Fuentes Quintana, vicepresident econòmic d'Adolfo Suárez (juliol de 1977-febrer de 1978). Factòtum dels enyorats Pactes de la Moncloa, defensava que durant massa anys la política espanyola i la seva economia havian sigut dominades per advocats de l'Estat i que es necessitaven més economistes. Per corregir aquesta anomalia va donar vida i va prestigiar un centre econòmic independent com Funcas, després de deixar el Govern, perquè va ensopegar amb massa traves en el seu afany de liquidar el que anomenava l'economía cañí.
L'última profecia de Funcas és una sèrie que col·loca Espanya al capdavant del creixement econòmic, sense matisos, que encara molts no perceben, però que si no es trunca es traduirà en centenars de milers de llocs de treball, com desitja Rajoy. El color de rosa s'entela, no obstant, davant les nuvolades del futur polític del país.
L'agència Moody's ja ha advertit del perill dels populismes. Larry Fink, el cap de BlackRock, el principal gestor de fons del món, creu que una victòria de Podem dispararia «la prima de risc d'Espanya» i Francisco González, president del BBVA, també reclama governs estables. «El color polític» el preocupa menys, cosa que a la Moncloa potser hagi grinyolat una mica.
«He vist coses que vosaltres no creuríeu. He vist naus de guerra incendiades més enllà d'Orió. He vist raigs C resplendir en la foscor, a prop de la porta de Tannhäuser. Tots aquests moments segur que es perdran en el temps», deia Batty, el replicant de Blade Runner quan encara s'aferrava a la vida.
Notícies relacionadesA la Moncloa i més enllà de la Moncloa, també pensen que l'enlairament del PIB, la contenció de la prima de risc, la creació d'ocupació, «tot això es perdrà» en un país viciat pel populisme i governat per la inestabilitat. La síndrome Blade Runner. Mentrestant, Mario Draghi va posar en marxa ahir la màquina de fabricar diners i la manguera de repartirlos.
És addictiu, com saben els grecs, i té un preu: complir els compromisos. Fuentes Quintana ho aprovaria i Rajoy, que sap que a Blade Runner mor el replicant i els seus records, potser confia en «l'altre muntatge» del director i en el temps, la seva carta favorita.
