El comerç tèxtil mundial
Maquiles globals i 'low cost'
L'estratègia de grans marques i la conscienciació del consumidor canvien la producció de roba barata
He assistit a l'estrena de Les costures de la pell. Es tracta d'un vívid documental finançat a través de crowdfunding, opera prima de quatre joves nostres de sobres preparats. Descriu les condicions de vida de les dones índies dedicades a confeccionar peces de roba per dos dòlars diaris en jornades interminables i els seus esforços per convertir-se en treballadores normals. Com en els principis de l'obrerisme europeu a les fàbriques de Manchester o Liverpool, aquestes cosidores, que no s'assemblen gens a les edulcorades de la sèrie televisiva Velvet, treballen en naus tancades sense condicions laborals ni paternalisme que les empari. Els fets tenen lloc a Bangalore i les imatges han sigut filmades aquests últims mesos.
En el col·loqui que es va fer a continuació de la presentació de l'obra van aparèixer dues qüestions fonamentals. La primera: ¿les multinacionals tèxtils i el low cost en general necessiten que en algun lloc del món (l'Índia, Bangla Desh, Xina, Malàisia, Mèxic…) es produeixi sempre a preus molt barats? I la segona: ¿el consum ètic, que avança ràpidament a Europa -racionalitat en la despesa i rebuig de les marques que fomenten l'explotació-, pot resoldre per si mateix les maquiles globals? Una cosa semblant s'està preguntant des d'un altre angle l'Equipo de investigación de La Sexta al perseguir alguns camins dels preus low cost tan barats.
Encara salten guspires de l'incendi a Rana Plaza, als afores de Dacca, a Bangla Desh (abril del 2013, amb 243 morts), i la ràpida resposta de les principals marques mundials firmant protocols contra l'explotació i afirmant els seus compromisos de responsabilitat social corporativa. La innovació que es requereix per produir a preus barats també compta amb la reducció dels costos laborals. Desgraciadament, molts contractants i moltes marques pressionen a la baixa el preu de la mà d'obra no especialitzada. Aquells països que s'especialitzen en això saben que s'enfronten a aconseguir els contractes futurs a preus cada vegada més reduïts. Aquest és el cercle de la misèria i de l'explotació: viciós i fatal. Altres països estan abandonant aquesta posició. El Marroc, el Brasil i alguns estats de Mèxic, per exemple, produeixen més car, i no obstant facturen més que abans a les multinacionals occidentals en aquesta nova posició.
¿Per què moltes de les primeres firmes tèxtils del món estan abandonant la Xina i els països de mà d'obra més barata? Les exigències de la seva marca les obliguen a millors atributs de qualitat, que no són capaços d'oferir-los els països menys preparats encara que més barats. D'aquesta manera, aquestes firmes prefereixen desemborsar més per l'hora de treball i buscar a través d'altres factors productius de l'empresa el mateix estalvi que abans obtenien exclusivament per aquella via. Aquesta és la clau de l'èxit de l'expansió de moltes companyies de roba de moda barata, la innovació holística.
Un altre tema és si els països més pobres de la Terra estan capacitats per si mateixos per trencar el cercle viciós dels costos laborals miserables. Serà impossible, per una part, si no es rearma la consciència política de cooperació i solidaritat dels organismes internacionals i dels Governs, molt minvada arran de la crisi del 2008, per desenvolupar polítiques inclusives a llarg termini, en la línia de les propostes d'Amartya Sen, Paul Krugman, Joseph Stiglitz o Jeffrey Sachs. I, per una altra part, si hi segueix havent el munt de forats negres del mercat mundial, sistemes de venda o zones franques on s'ofereixen els mateixos productes a preus molt més barats, saltant-se totes les barreres fiscals i imposant pràctiques mafioses o monopolístiques.
Pel que fa a la consciència dels consumidors occidentals, està virant cap a formes molt més racionals i exigents amb les marques. Encara que una part de la població es mou exclusivament pels productes més barats -la crisi continua-, dos terços dels consumidors estan adoptant noves pautes de consum i reclamen valor encara que a preus ajustats. El que exigeixen dins del valor als productes i als serveis és una sèrie d'atributs determinats que els satisfacin, un concepte cada vegada més col·laboratiu, una experiència a viure i una coherència en la traçabilitat dels processos productius. Aquests quatre elements obliguen les empreses a acordar una sèrie de compromisos amb el client, tals com la utilització de mà d'obra no explotada, l'ús de matèries primeres sostenibles i el detall sobre l'aportació de valor en cada fase de la cadena. A més d'altres mesures de tipus social, s'ha d'incloure també l'aplicació dels mateixos compromisos a les diferents fases de la subcontractació. Catedràtic de Màrqueting d'Esade Business and Law School.
