La polèmica disfressa

Divendres de la setmana passada, el dia que en quedaven cent per a la celebració de les eleccions municipals del 24 de maig, tot semblava tranquil políticament parlant a Mataró. Gairebé ningú a la ciutat –exceptuant la secció local d'ERC- va fer referència a aquesta data simbòlica a partir de la qual comença el compte enrere per decidir com s'articula la governació de la ciutat els pròxims quatre anys.

Només en l'àmbit 2.0 es podien intuir els primers moviments: el regidor no adscrit Gabriel Ponce atacant els seus excompanys de Plataforma per Catalunya, la formació de Mònica Lora al seu torn carregant contra Ciutadans en la competició particular que tindran per a l'hegemonia del discurs "anticasta", els membres del govern de CiU i candidats de la futura llista encapçalada per Joaquim Fernàndez multiplicant la seva presència a Twitter i les xarxes socials, el candidat socialista David Bote anant a gran quantitat d'actes esportius i socials sobretot dels barris de la ciutat...

El mateix divendres es va celebrar un acte previ a la rua de Carnaval, la Portabardellada, i l'endemà aquesta rua amb tota normalitat, sense cap element digne d'aparèixer a les portades dels diaris com havia passat l'any anterior, quan la celebració d'aquesta festa va estar envoltada de polèmica perquè Pellofa, el Rei del Carnaval local, estava caracteritzat com un mosso d'Esquadra.

No obstant, dilluns al matí va començar a circular per les xarxes socials una fotografia feta a Mataró on es veien cinc persones disfressades de policia local de Barcelona amb un test al cap i un símbol d'interrogant, fent referència als dubtes que envolten els fets del polèmic documental ‘Ciutat Morta’.

La foto s'havia fet a la Portabardellada de divendres -un acte que es basa en la crítica i la sàtira política- i resulta que una de les quatre persones que s'hi veien era Jordi Fernández, fill de l'alcaldable de CiU a la ciutat, el regidor de Cultura Joaquim Fernàndez, però en un primer moment ningú va advertir aquest detall.

Més aviat -el periodista barceloní que me la va enviar, per exemple- el posava com a exemple de fins on es podia arribar en l'ús de la sàtira, perquè encara que els autors de la disfressa volien precisament subratllar els dubtes pendents del cas -això explica l'interrogant que figurava al test-, la imatge es podia entendre també com una mofa molt inapropiada contra els policies afectats pel cas. Les subtileses són males companyies de les precampanyes electorals, especialment quan qui les proposa és una persona tan pròxima a una personalitat políticament rellevant.

Va ser més tard, cap al migdia, quan alguns mataronins van començar a advertir la inevitable lectura que podia tenir la foto en clau política local. El primer a fer referència als fets va ser el cap del grup municipal popular, José Manuel López, molt actiu en les xarxes socials, que penjava una frase enigmàtica a Twitter: "Espero que el responsable del Carnaval de Mataró estigui ara mateix firmant la seva carta de dimissió, impresentable, inhumà i inqualificable”. No concretava quin era el motiu del seu malestar, encara que unes hores després s'acabaria comprenent -amb tot, els disfressats no formaven part de cap comparsa municipal ni de l'organització de la festa, i per això el tuit del líder popular era en certa forma un brindis al sol-.

La líder de Plataforma per Catalunya a Mataró, Mónica Lora, va trigar més a reaccionar però quan ho va fer va ser molt més sagaç. Va veure l'oportunitat d'apuntar-se el gol i va anunciar que portaria el tema al pròxim ple municipal, amb una proposta de resolució que instava a reprovar la disfressa i els seus promotors, una iniciativa política de dubtosa utilitat i que bàsicament pretenia empastifar l'alcaldable de CiU, que sortia citat al text. L'endemà, això sí, José Manuel López anunciaria que ell també portarà la qüestió al ple i un sindicat de la Guàrdia Urbana amenaçaria amb denunciar els fets als tribunals, directament, així com altres col·lectius sindicals de Mossos -CCOO i SPC-. També al vespre, el candidat del PSC, David Bote va retuitejar  un missatge d'un simpatitzant del PSC que es referia a la qüestió.

De manera que aquest dimarts el panorama pintava mogut ja des del primer moment i durant el dia va viure un intens enrenou mediàtic al voltant de la qüestió; una autèntica tempesta 2.0. Jordi Basté va parlar del tema al seu programa matinal i EL PERIÓDICO es referia també al cas i es preguntava pels límits de l'humor i posteriorment anunciava la presència del fill de l'alcaldable de CiU entre els promotors de la disfressa. Cap a mig matí, el soroll era ensordidor, amb els membres de Plataforma i del PP locals disparant a discreció -així com destacats tertulians com Pilar Rahola- contra el regidor i el grup de la disfressa.

Tant soroll s'havia de, en un gest que ha causat sorpresa entre els periodistes i els sectors més informats de la ciutat, passada la una del migdia el mateix alcaldable de CiU emetia un comunicat a través de la seva web de campanya on en lloc de situar la qüestió en un terreny estrictament personal del seu fill, donava per certa la gravetat dels fets i n'assumia les conseqüències polítiques.

En concret, admetia que el seu fill s'havia "equivocat", lamentava i rebutjava els fets i anunciava que, les pròximes hores, parlaria amb la família de l'agent de la Guàrdia Urbana que va quedar ferit "per explicar-li com ha anat tot, per mostrar-li la meva solidaritat i per presentar-li les meves disculpes". Una sortida d'escena que va merèixer ràpidament la resposta de David Bote, preguntant-se pel motiu del comunicat: Per què @QuimFernandez demana disculpes? És que ho sabia? Que hi té res a veure?".

Efectivament, s'ha de considerar el fet que, probablement, amb la seva resposta, Joaquim Fernàndez no ha fet més que situar-se en el marc dibuixat dilluns a la nit per Mónica Lora, en lloc de mantenir-se al marge d'una qüestió de la qual ell no és el protagonista en cap cas.

El cas, doncs, reobre el debat clàssic sobre on s'acaba la vida pública d'un polític i comença la seva vida privada, espai en què pot passar perfectament que familiars d'aquests manifestin actituds que es poden jutjar incorrectes però sense haver de ser reprovades públicament. Encara més quan, en aquest cas, consta que la voluntat dels disfressats no era fer burla dels policies implicats en el cas 'Ciutat Morta', per més que s'hagi pogut entendre així.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

La precampanya, definitivament, ha començat a Mataró. I lamentablement, l'altíssima competència electoral fa preveure que els més de 90 dies que queden fins al 24 de maig no seran un intercanvi de visions de futur de la ciutat i de presentació de propostes sinó un "pim-pam-pum" dels que fan antologia, com s'ha pogut certificar amb les últimes 24 hores. La lògica de la demagògia i el populisme campa per tot arreu.

Llegiu més articles de Joan Salicrú a la web LaRiera48