INTANGIBLES
La prima de risc no té sentiments
La prima de risc torna a pujar -s'acosta als 125 punts-, una altra vegada per sobre de la italiana, mentre José María Aznar, amb la vice Soraya i envoltat de notables de l'empresa, les finances i la cultura, presentava ahir el seu penúltim projecte, l'Institut Atlàntic de Govern (IADG), una cosa així com una escola de líders, en un país amant de l'estatalisme, que enyora l'absència d'una ENA (École Nationale d'Administration) a l'estil francès, i al qual no sembla ser-li suficient la seva pròpia versió, en forma d'advocats i tècnics comercials de l'Estat, registradors, notaris, inspectors de finances... Aznar ha vist una oportunitat, i amb un projecte que també avalen des del premi Nobel Mario Vargas Llosa fins a la flor i nata de l'empresariat patri -César Alierta, Ángel Ron, Manuel Pizarro, entre d'altres-, no estarà mancat d'alumnes i, a més, guanyarà diners. Aznar aspira a convertir el seu IADG en un referent, com per exemple ho són el IESE o l'Instituto de Empresa, dues grans escoles de negocis, que figuren entre les millors del món, mentre que cap universitat pública espanyola apareixen entre les 200 millors del planeta.
Mariano Rajoy ha aconseguit el que molts consideraven impossible quan va accedir al poder i va assimilar la situació. Espanya, juntament amb Alemanya, figura al capdavant d'Europa per creixement, al qual s'han d'unir els 433.000 llocs de treball creats en tot l'any, una xifra magnífica que no empetiteix el drama dels encara 5,4 milions d'aturats. La recuperació està en marxa, però no hi ha miracles sobtats amb l'ocupació.
Notícies relacionadesL'economia espanyola, ara, malgrat que molts ciutadans encara no ho percebin, va per bon camí. El 2015 el PIB creixerà entre el 2,5% i el 3%, i això «no ho pot espatllar ni tan sols el Govern», com assegura jocosament José Luis Feito, president de l'Institut d'Estudis Econòmics. A més, encara que les prediccions són més arriscades, al llarg de l'any poden crear-se 500.000 llocs de treball nets més. Un èxit, diguin el que diguin.
Espanya, per tant, va molt millor que Itàlia. No obstant, la prima de risc hispana torna a estar per sobre de la transalpina, després de més d'un any per sota. La raó l'explica qualsevol expert dels mercats: «El problema d'Espanya, ara mateix, es diu risc polític». En un any amb cinc processos electorals, alguns molt oberts, la incertesa i la possible futura inestabilitat perjudiquen l'economia. Els primers indicis són aquí, com a reacció a això que el professor Dader, catedràtic de la Complutense de Madrid, denomina «la segona sentimentalització extrema de la política espanyola», que incideix en l'economia. El catedràtic pensa en Podem i recorda que la primera va ser la de Zapatero. La prima de risc ha començat a avisar una altra vegada i, per si algú se n'havia oblidat, no té sentiments. Ho deia el replicant de Blade Runner: «Tot es pot perdre per sempre». Aznar ho explicarà en el seu Institut de lideratge.
