Matemàtiques

En el reportatge que ahir publicava Antonio Madridejos sobre les matemàtiques, hi ha dos conceptes resumits en dues imatges altament productives. Els expressaven Josep Callís, professor de la Universitat de Girona, i Iolanda Guevara, vicepresidenta de la SCM. El primer parlava de les matemàtiques com d'una pujada a l'Everest: «Necessites anar-t'hi adaptant de mica en mica». La segona, les comparava amb una casa: «Els fonaments són essencials». Els dos símils impliquen alhora una base i una evolució. Res no es pot construir si no es parteix de la solidesa i res no té sentit si, a partir d'aquest començament, no s'inicia una ruta que cada vegada és més complicada. S'evoluciona des de l'experiència intuïtiva fins a la màxima sofisticació, però el que importa, de fet, és adquirir la tècnica amb uns coneixements prou flexibles, útils per a una escalada posterior que no es desenvoluparà si no és a partir de campaments base que permetran l'ascens al ritme adequat, amb l'oxigen que toca, amb les forces que requereixi cada tram.

Aquests dies, els alumnes de secundària han fet els exàmens per valorar el nivell de l'ensenyament. Hem de ser conscients que aquests ja són a mitja cordada. Ells i els que vénen darrere seu necessiten entendre així les matemàtiques: anar pujant a poc a poc i flairar el perfum d'aquell animal salvatge que només es concreta en la inefable emoció d'una fórmula, en la simbòlica epifania d'un problema resolt.