Al contraatac
'House of cards'
Les lleis i les regles no sempre convergeixen. Durant anys la política econòmica ha viscut lluny de les regles de la prudència i el decòrum mentre ens intentaven convèncer que tot el que passava era perfectament legal. Així funcionaven moltes immobiliàries, molts bancs, la majoria de caixes d'estalvis, molts ciutadans i massa irresponsables polítics. Tot i que el més dolorós ha sigut comprovar que el partit estava arreglat i els àrbitres, comprats o, en el millor dels casos, desistien d'exercir la seva funció.
Ara que sabem que el Govern s'ha compromès a seguir pagant gran part de les conseqüències desastroses de Bankia, no ens oblidem de Fernández Ordóñez ni del Banc d'Espanya que en va permetre la creació. Ni de la Comissió Nacional del Mercat de Valors. ¿És que no hi ha organismes independents? ¿És que tot està influenciat o viciat per la política? ¿Corrupció o incompetència? ¿Potser alguna de les dues pot fer que els seus perpetradors se'n surtin com si res?
Seguim protegint els responsables del desastre financer que seguim pagant i als quals van deixar que la bola de neu es fes insuportable, alhora que descobrim com es finançaven de forma fraudulenta alguns partits.
Bárcenas pot portar-nos a la nàusea, però quan parla almenys fa la sensació d'assumir sense vergonya quin era l'encàrrec; quina era la seva tasca al fang. És la figura de l'indecent conseqüent. L'FMI i les agències de qualificació donen lliçons quan els membres del primer no paguen impostos i els segons han anat més d'una vegada als tribunals per presumpte frau.
La 'màgia' de Disney
Tot és tan descarat, tan pornogràfic i tan poc sensual, que les nostres preguntes ja versen sobre l'eficàcia de la democràcia, dels Estats i de les seves maquinàries.
Notícies relacionadesA l'Argentina el Govern no aclareix la mort per un tret al cap del fiscal Nisman just quan estava a punt de presentar al Congrés suposades proves contra el Govern de Fernández de Kirchner, a qui ja va imputar per un suposat encobriment de funcionaris i exfuncionaris iranians acusats per l'atemptat del 1994, amb 85 morts, contra l'Associació Mutual Israelita Argentina. Hi ha qui encara insisteix que el fiscal es va suïcidar. La majoria creu que el van assassinar, però pels dubtes la presidenta ha decidit acabar amb el servei d'intel·ligència més longeu de l'Argentina.
Cada vegada més gent sap que Disneyland té rebotiga. Rere la tanca que separa els carrers impol·luts plens de ninots somrients, hi ha una altra ciutat. La dels fontaners i escombriaires. La que només envaeix el parc quan tanca i el neteja perquè la màgia de Disney torni a enredar-nos l'endemà. Si encara no l'han vist, vegin House of cards. Kevin Spacey ho explica més bé que jo.
