Anar al contingut

Idees

El triomf del silenci

Ricard Ruiz Garzón

«No al plaer. No al poder. No a la glòria. La llibertat, només la llibertat». Que un escriptor obri sempre el seu blog amb aquestes paraules de Pessoa és poc habitual. També és cert que el germanista, teòleg, escriptor, sacerdot, deixeble zen, traductor, assistent de malalts i conseller cultural del papa Pablo d'Ors (Madrid, 1963) és moltes coses, encara que cap d'habitual. Com els seus admirats Simone Weil, Gandhi i Charles de Foucauld, aquest nét d'Eugeni d'Ors conegut per una dotzena de novel·les -d'Andanzas del impresor Zollinger (Anagrama) a la recent i molt aconsellable Contra la juventud (Galaxia Gutenberg)- prefereix la calma al soroll, fins al punt d'haver deixat escrit a la seva Biografia del silenci (Angle / Siruela): «Vaig començar a fer meditació perquè m'adonava que vivia amb un desig tan imperiós que em treia la pau: el de triomfar com a escriptor». Paradoxalment, aquest honest llibret sobre el poder de l'atenció, que amaga frases com «Viure massa experiències sol ser perjudicial», «El 80% de la nostra activitat mental és totalment irrellevant» o «L'actual mitificació de la parella és una perniciosa estupidesa», ha aconseguit en la seva humilitat convertir-se en un fenomen, amb 12 edicions i 35.000 exemplars venuts en pocs mesos. Les seves serenes però encertades reflexions sobre l'art de meditar, en què d'Ors ha perseverat durant dècades, han arribat de fet a tants lectors que l'autor ha hagut de crear una associació, Amics del desert, per aprofundir amb ells en un camí revolucionari: el d'oposar-se a la saturació, la dispersió i el guirigall de la nostra societat.

No és l'únic, amb tot: també des de la paraula, la literatura i la reflexió, el professor i filòsof Joan-Carles Mèlich publica La lectura com a pregària (Fragmenta); del seu segon aforisme -«Escriure és resar. I llegir és una pregària– al penúltim –«Arribem massa tard i marxem massa aviat»–, el de Mèlich és un altre títol que no han de córrer a comprar. Ho han de fer, sí, comprin-los tots dos. Però a poc a poc. Amb respecte. En silenci.

Temes: Llibres