Una indústria estratègica

Últimament, en el sector audiovisual les males notícies són tan habituals, sobretot com a conseqüència de la crisi i també per culpa de la peculiar sensibilitat que en aquesta matèria té el PP, que quan se'n produeix alguna de bona gairebé no ens en sabem avenir. I això és el que ens ha passat aquesta setmana i, a sobre, per partida doble. Primer amb la celebració dels Premis Gaudí, que, després de set edicions i de superar amb nota els complexos del passat i de desafiar la pobresa de recursos, han sabut treure pit i consolidar-se definitivament com la gran festa del cinema català. I després, amb l'anunci de la signatura d'un acord entre la Conselleria de Cultura, TV-3 i la federació dels productors catalans, fet uns dies abans dels Premis Gaudí, per invertir 25 milions durant aquest any en produccions audiovisuals. Una xifra d'inversió molt important, però difícil de valorar fora de context. Per això cal aclarir que és inferior a les quantitats que es bellugaven en els anys de bonança econòmica i també cal dir que és possible gràcies a la creació d'una nova taxa a les operadores telefòniques que recentment ha impulsat el Govern. De tota manera, pel sector, el més destacable, més enllà dels diners, és la voluntat d'anar tots a una i de considerar l'audiovisual com una indústria estratègica per a Catalunya. I això és així perquè un país no és un país si no té l'habilitat per comunicar-se amb el món i la capacitat de construir el relat de la seva identitat pròpia a través de l'idioma universal de la imatge.

Només cal mirar i prendre com a referència països com Dinamarca, Holanda o Israel per prendre consciència de la capacitat de creació industrial i de generació de riquesa que té el sector audiovisual. Aquests països són un bon exemple, a més, de com superar les limitacions geogràfiques i demogràfiques i projectar-se al món gràcies a la inversió en el sector.