Petit observatori
Passola, un singular emprenedor
Al passar pàgines del diari El Punt Avui m'he trobat, sorprès, amb una fotografia d'Ermengol Passola. Il·lustrava un article de Francesc Cabana que duia aquest títol: Empreses que tenen ànima.
Passola va morir un gener, ara deu fer justament cinc o sis anys, després d'haver construït una empresa, Mobles Maldà, que modernitzava, amb èxit, l'oferta de mobiliari. Creia en el disseny. I en aquells anys franquistes, es va sentir impulsat a col·laborar en un altre disseny, també innovador: el de la Nova Cançó: primer incorporat a Edigsa i després fundant Concèntric, una editora de discos en català. A ell es deu l'aparició en disc de Lluís Llach, de Maria del Mar Bonet i tants altres.
Em va demanar que col·laborés en aquella arriscada empresa i vaig poder comprovar, de molt a prop, com un moblista acreditat es dedicava a la descoberta i promoció de nous cantants. I com s'inventava -i pagava, és clar- La Cova del Drac, un local que oferia cançons i espectacles en català en ple carrer Tuset, quan aquest carrer era una referència de la modernitat a Barcelona. Res a veure amb un tipisme a Ciutat Vella.
Notícies relacionadesA Concèntric hi vaig conèixer, entre d'altres, dues persones admirables, la Roser Domingo, que feia de secretària però era un àngel de l'eficàcia, i Fransesc Burrull, el músic que afinava les cançons dels nous cantants que li arribaven. Un altre àngel, savi i sentimental, i quan ens trobem, ara, les nostres abraçades ens fan tremolar.
M'ha agradat que Francesc Cabana hagi parlat de les «empreses que tenen ànima» i hagi citat Ermengol Passola. Perquè molt sovint, en el temps que vivim, hi ha massa empreses que no emprenen res que pugui deixar un rastre socialment positiu. Empresa és una paraula que desgraciadament ha protegit impresentables operacions. Passola va ser un emprenedor, com es diu ara. Però a favor dels altres i sense fer soroll.
