'Politocresia'

Jo no ho sé vostès però, amb la marató electoral que ens espera aquest 2015, començo a estar una mica desesperada per trobar vacuna a tanta politocresia. No em diguin que no noten com les entranyes se'ls regiren quan senten dels nostres polítics, amb el somriure a mig pal, respostes amb altes dosis de cinisme i hipocresia. Oriol Junqueras verbalitza el fàstic que li fa la presumpta corrupció del clan Pujol però és Esquerra Republicana de Catalunya, precisament el seu partit, el responsable que, per quarta vegada, Artur Mas no hagi de declarar davant la comissió parlamentària d'investigació sobre el frau i l'evasió fiscal i les pràctiques de corrupció política. ¿Què em diuen de la resposta del PP davant l'escrit d'acusació de la fiscalia del cas Gürtel en què parlen d'una possible caixa B al partit i demanen presó per a tres dels seus extresorers? «Ha patit i segueix patint» perjudicis per aquests fets, que s'imputen a persones concretes -escriuen en un comunicat com a resposta-, en què afegeixen que són «absolutament aliens» a la causa.

No s'enganyin, la politocresia és altament contagiosa i comença a deixar-se veure amb els últims a arribar. Els que van anomenar els altres casta parlen ara de vetos a Andalusia i utilitzen com si res els passos de cranc per desdir-se de pronunciaments passats i allunyar-se de les ideologies. Ells mateixos s'identifiquen amb Joc de trons, una de les sèries d'estratègia més sanguinària de tots els temps on tot s'hi val per a la conquista del poder. Potser són els que menys dissimulen, encara que continuïn pels viaranys de la no concreció i identifiquin els seus màxims competidors -PSOE- amb Perdidos.

En nom del bé comú

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

La cacera de vots ha començat i la politocresia ens envaeix. ¿Que potser algú es creu el bon rotllo entre Susana Díaz i Pedro Sánchez? No es deixin entabanar, tots volen que la seva papereta sigui del seu color, tots parlen en nom del bé comú, tots amaguen la mà després de llançar la pedra. ¿Que potser no forma part d'aquestes regles de joc que els polítics es resisteixen a canviar? Ens demanen confiança en noves albades perquè són devots de Saturn devorant el seu fill, confiats que el temps ho cura tot.

Sense ànim per al desànim, no trobant antídot a tant desdeny i politocresia, auguro com ja va fer Asimov que el futur regne podria ser dels robots. Ells han superat la barrera del que no és humà i ja són capaços de cultivar empatia i sentiments propis. ¿Deu ser que han robat l'ànima als nostres dirigents? Sempre he volgut creure, fins i tot continuo en aquesta estela, però la politocresia m'entela la vista i m'ensordeix les orelles a tota paraula, expressió o mirada d'un polític que amaga sense cap rubor un únic objectiu: el vot.